CONVÉ RECORDAR sempre aquell anunci d'Aznar que abans es trencarà Catalunya que Espanya. No passarà, mentre recordem l'amenaça i mantinguem la calma. La persecució judicial contra la immersió va avançant, i ahir en vam conèixer un capítol duríssim: els jutges entren a les aules, imposen quotes, se salten el Govern i intimiden directament els directors. S'entén que la mesura ens irriti, però la irritació és inconvenient. No cal repetir tot el que ha aconseguit el model de la immersió, però sí que cal imaginar el que podem perdre. Per tant, fermesa i coratge. No cal posar-nos tremendistes anticipant desgràcies però sí que cal saber que aquestes passes judicials fomenten la crispació a la classe. Per tant, calma i intel·ligència. I coherència, sobretot. Que vol dir no contribuir de cap manera al conflicte, no entrar en el joc de les divisions, de l'enfrontament. Escric això trist, perquè en un moment crucial de l'educació la llei Wert i aquestes interlocutòries posen en tensió i vigilància unes institucions que requereixen la màxima estabilitat i confiança. Escric això profundament decebut per un grau d'intromissió tan irresponsable, pel nul respecte per l'alumnat. I sobretot escric això preocupadíssim pel risc imminent d'inflamar l'ambient escolar. Per això vull deixar escrita la meva confiança absoluta en la comunitat escolar, en mestres i AMPAs, perquè sabran mantenir una calma modèlica i no traslladar la tensió a les escoles. I afegir-hi un prec personal de paciència extrema als que, a vegades de bona fe, confonen la necessitat de lluitar i no cedir ni un pas amb endurir el to o recórrer a l'agressivitat verbal i la desqualificació. Des de l'escola tocarà plantar cara amb una educació exemplar.