No són els joves

Tim Berners-Lee, un dels creadors d’internet, s’ha queixat de l'ús massiu d'algoritmes addictius a les xarxes socials: ell prohibiria les xarxes o els telèfons als menors de 16 anys.

És cert que els adolescents no fan res més que mirar el mòbil. Però els adults tampoc. Prohibir, de vegades, és l’únic camí, però la prohibició només fa més atractiu el que s'ha prohibit. El porno, l’alcohol, el tabac... Esclar que no són prou madurs per llançar-s’hi, però als divuit res canviarà. Sempre somric quan em vull mirar la referència d’algun vi que m’estimo en alguna botiga online. “Ets major de divuit anys?”, em pregunten a l’entrada. “Sí”, confesso. I llavors ja em deixen passar. No hi ha risc.

Internet i els telèfons mòbils, que duem com un apèndix a la mà d’escriure (la que era la d’escriure) que no podem perdre mai, perquè ho perdem tot, tenen moltes coses bones. És meravellós tenir enciclopèdies online, sí, ara que justament no consultem enciclopèdies. Però tenen una cosa molt dolenta. No són l’addicció, la dependència, la falta de memòria derivada del fet que no ens sabem ni el número de telèfon del nostre fill o del nostre pare. Internet i els telèfons mòbils han creat una generació de mandrosos i d’impacients. Res pot esperar, el nom de tal actriu, que no ens surt, l’any de la Guerra del Golf, que ja no recordem perquè ja no cal memoritzar. Busquem-ho, ràpid. Però no ens movem del sofà, estirats amb l’aparell sempre a la mà, al costat, per dormir, fent-nos companyia. Al tren, al vàter. Qui vol sortir a passejar havent-hi un mòbil? Quina dolçor estar hores i hores sense fer res amb el mòbil a la mà.