El que no vull per Nadal

No vull una colònia i una crema de la mateixa marca que vinguin en un estoig transparent més gros que els envasos. No vull que les restes de cartró, plàstic i paper de regal siguin més grosses que el regal. No vull “una experiència” comprada precipitadament ara i vàlida el mes de febrer. No vull una bufanda ni uns guants, no vull res de res que porti el tiquet “per si s’ha de canviar”. No vull anar a canviar res. No vull res que t’hagi portat un senyor d’Amazon, no vull res comprat amb presses i estrès, no vull que hagi estat embolicat precipitadament i sense ganes. No vull res útil, que em serveixi per fer les feines de la casa, com una fregidora d’aire. No vull res que costi cèntims. Tot el que costi cèntims (vi, roba, flors per plantar, oli, un restaurant), quan pugui, m’ho regalaré jo mateixa. No cal que el regal sigui ara. Que sigui un altre dia, un dia inesperat.

Vull una mica de calma, vull una taula tranquil·la, vull somriures quan arribo, vull que algú em pregunti com va, vull riure prenent una copa de vi amb les persones que m’agraden perquè els agrado. “Jo em donaria a qui em volgués”, va dir l’emocionant Palau i Fabre. Vull anar a una taula on sigui benvinguda i m’ho diguin. Vull compartir, més que mai, pa, oli, vi, paraules i música. No em cal cap regal on vegi el tràmit, el tedi. No vull cap regal que se m’hagi d’explicar que és caríssim. M’encanten les coses que no necessito, però en aquests moments aniré a demanar les que necessito. He arribat, doncs, per fi, a l’estadi aquell en què demanes —però sense hipocresia, amb tota la sinceritat— una mica d’escalf i una mica d’immaterialitat. He arribat, doncs, per fi, a l’estadi aquell en què demanes —però sense hipocresia, amb tota la sinceritat— que l’any que ve puguem ser-hi tots i, només si això és bo, de la mateixa manera.

Molt bon Nadal i que el tió us cagui poques coses. Només les que li càpiguen a la panxa.