Hi ha una confusió que fa molt de temps que arrossega la majoria de l’esquerra espanyola (i una part de l’esquerra catalana, si més no la que representa l’actual cúpula del PSC) i que faria bé de resoldre: la pressuposició que el sobiranisme català és un moviment de dretes. Incapaços de moure’s de l’estricta lògica partidista, el fet que el procés estigui liderat per un president de la Generalitat de CDC els fa deduir que es tracta d’una maniobra del partit d’Artur Mas per emmascarar altres qüestions. I es pensen que la seva feina es limita a interceptar Mas fins que es desinfli el que ells veuen com una bombolla política sense contingut. Greu error de percepció i interpretació de la realitat.
Error en el qual ahir va insistir Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal d’Anticorrupció i europarlamentari electe per l’emergent formació Podem, amb aquestes declaracions al digital Público.es: “ Creo que el proceso que está en marcha en Catalunya ti ene elementos positivos [...], pero me parece que no es suficientemente democrático, como todos los nacionalismos es excluyente e insolidario [...]. Un proceso dirigido por unos políticos de CiU y de ERC que no me merecen la más mínima confianza, y que rompe la solidaridad entre los pueblos de España ”.
Jiménez Villarejo té 79 anys, prové de l’estirp del PSOE de Guerra, González, Bono i tota la tradició més que coneguda del nacionalisme espanyolista autoproclamat d’esquerres, i no és estrany que emeti aquest discurs ranci, caduc, demagògic, separat de la realitat, i sí: excloent i, per això mateix, falsari. No ens ve de nou. Ara: ¿aquesta és la mena de posicions que Podem vol sostenir en relació a Catalunya? Pel que he pogut llegir a través de comunicats del mateix partit, i de diversos dirigents seus, em consta que no. Però Jiménez Villarejo es vanta en la mateixa entrevista que, com que Podem no és una formació tradicional i no té disciplina interna de partit, ell pot dir el que li vingui de gust.
Ara bé: que Villarejo es desfogui amb aquest enfilall de tòpics estantissos el mateix dia que sor Forcades declara a Catalunya Ràdio que Procés Constituent (el partit que impulsen ella i Arcadi Oliveres) podria concórrer a les eleccions catalanes en coalició amb Podem, entre altres motius perquè el partit de Pablo Iglesias “respecta l’autodeterminació de Catalunya”, no lliga ni amb cola d’impacte. El rebuig del discurs únic és una excel·lent notícia, però d’aquí a la incoherència més completa i pèssima hi va una passa que no és assumible. Podem s’ha de definir amb claredat sobre un dels debats més importants que es produeixen ara mateix a Espanya i a Europa, que és el de la sobirania de Catalunya. I si la definició és la de Villarejo, tornem a la lamentable confusió que comentàvem al començament. El dia que a Espanya algú entengui que el sobiranisme català no és de dretes ni d’esquerres, ni d’ERC ni de CiU, sinó un moviment ciutadà sorgit “de baix” (com els agrada dir a alguns) i absolutament transversal, hauran avançat molt.