Correpins i boticlastes 20/11/2022

Noves fronteres de preus

2 min

Arran de la inflació dels darrers mesos, observem un fenomen psicològic molt rellevant al voltant dels preus.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Com que portàvem molts anys amb inflació al voltant de zero, hem tingut molt de temps per interioritzar punts de referència dels preus. Un tallat, un euro i poc. Un iogurt de la meva marca, un euro i trenta cèntims... La barra de pa d’un quilo, dos euros, etc. Les persones anem fixant aquests imports i els anem integrant com a punts d’ancoratge per a les nostres compres. En pocs mesos aquests punts de referència han saltat pels aires. Els preus dels productes han anat experimentant increments graduals cada dos o tres mesos, fins al punt de desorientar-nos del tot. Molts anys amb els mateixos preus i massa poc temps per fixar els nous al cap. Com a resultat, les pautes de compra dels ciutadans estan desdibuixades i sense estructura.

Com reaccionem? Hem alentit els nostres processos de compra. Anem al supermercat o al punt de venda habitual i on abans cercàvem el nostre producte i marca sense pensar gaire i posant-lo al carro de la compra, ara necessitem comprovar i mirar de recordar quant ha pujat i ens posem a donar tombs i mirar altres marques o productes. Si pareu atenció i observeu la gent als lineals us adonareu de seguida del fenomen: la gent va d’un costat a l’altre, desorientats, comprovant i comparant. Veureu com el gest de posar el producte al carro és ara més lent i insegur. Comprem amb inseguretat i certa por.

Aquest mateix fenomen s’estén a la totalitat del punt de venda. I es produeix amb la suma del tiquet al passar per caixa i quan ens comuniquen el total o el veiem a la pantalla de la caixa registradora. Hi havia dos punts de referència. El de la compra setmanal (per exemple, cent cinquanta euros) i el de la compra esporàdica per a les mancances puntuals (per exemple, vint euros). Vas a buscar quatre coses que et falten i a la caixa sents: “Són cinquanta euros”. I el punt habitual de referència salta pels aires, igual que amb el iogurt, però amb la cadena de supermercats. Ara la decisió no és canviar de marca de llet o de xocolata. Ara la decisió és canviar de supermercat.

Les noves fronteres de preu no estan encara fixades a la memòria. I si els preus baixen, l’efecte dubte serà encara més fort. Les marques, productors i cadenes de distribució estan en guerra.

Fernando Trias de Bes és economista i escriptor
stats