7/10: Anys setanta

ALS ANYS setanta, l’oposició democràtica -fragmentada i diversa- va considerar, mig d’una manera coordinada, mig d’una manera espontània, que cada vegada que en qualsevol àmbit de la societat s’obria la possibilitat de triar votant algú per a alguna cosa, s’havia de presentar una candidatura i intentar guanyar. Així, l’oposició intentava aprofitar totes les escletxes a favor dels ideals transformadors i democràtics. Escletxes institucionals: a l’Ajuntament de Terrassa vam arribar a tenir en ple franquisme dos regidors de Bandera Roja, elegits pel terç familiar. I els sindicats verticals estaven plens de delegats absolutament compromesos amb els sindicats d’oposició. I aquest tsunami democràtic va arribar també a la societat civil: en qualsevol elecció de col·legis professionals o de cambres de comerç, claustres universitaris, direccions de clubs esportius o societats recreatives, hi havia candidats que hi optaven com una contribució a la voluntat d’anar guanyant posicions democràtiques. Gràcies a això es va teixir una xarxa civil molt potent, que a l’hora de la veritat va fer impossible el somni d’alguns de prorrogar l’antic règim sense cap transformació. Ara que tornen tantes coses dels anys setanta, em sembla bo recordar-ho.