L’odi a Gerard Piqué
Desconec si a Gerard Piqué se li van humitejar els ulls escoltant Jordi Cuixart al Suprem, com els ha passat a tants i tants altres ciutadans, alguns fins i tot de fora de Catalunya. Desconec si a Gerard Piqué encara se li remou tot quan torna a veure les imatges de la policia esbatussant la gent l’1-O. El que sí que sé és que Gerard Piqué ha sigut sempre coherent quan ha parlat de l’anomenat problema català. Conscient, tal com admeten gent del seu entorn, que la seva sinceritat afecta negativament un mercat importantíssim per a ell com és l’espanyol. Però Piqué ha anteposat a aquests interessos la dignitat i la necessitat d’expressar-se lliurement.
Recordeu què va passar el dia del referèndum al Camp Nou? Ell i Sergi Roberto van ser els únics jugadors que van demanar que el partit contra el Las Palmas no es jugués. No es podia jugar. Fins i tot va pujar a la llotja del Camp Nou per parlar amb Josep Maria Bartomeu i la resta del cercle íntim del president. Quan va arribar, Bartomeu es dirigia precisament cap al vestidor per anunciar que no es jugava. Però, a baix, després d’escoltar la resta de la plantilla, el president va variar la seva posició. Aquell dia Piqué va acabar plorant davant dels periodistes. Aquests dies a la zona mixta del Santiago Bernabéu el defensa blaugrana s’ha expressat novament amb claredat sobre el que està passant a Catalunya. Això no va d’independència. Almenys ara. Va de democràcia. De drets i llibertats. Piqué ha reclamat que aquesta problemàtica política es resolgui com ho han fet tants i tants altres països: votant. Piqué, a qui acusen a Madrid de demagog independentista a qui li agrada el xou, reclama el mateix que tres de cada quatre catalans. Així de simple. Que fàcil oblidar-se dels èxits que Piqué ha donat a Espanya amb el seu futbol, que fàcil atacar el dissident simplement perquè té opinió pròpia.
Piqué no s’ha alineat amb l’independentisme amb els ulls clucs. Ni de bon tros. De fet, ell mai s’ha definit com a independentista. Les seves paraules no són unidireccionals. Ell també ha sigut crític amb el que s’ha fet aquí. Però veient la deriva del judici, el que ha passat a Catalunya en els últims anys, com deia ahir l’Antoni Bassas en aquest mateix diari, el lligam d’Espanya amb Catalunya es podria acabar de trencar del tot. L’estat espanyol està aconseguint que tots aquells que no són independentistes però lluiten per les llibertats i el dret a decidir acabin desentenent-se’n i pugin al vaixell de la nova República. No sé si és el cas de Piqué, però molts altres que se situarien a prop de l’ideari del central del Barça estan en aquest procés.
