Tot parafrasejant Pere Calders

Llegim a l’ARA que la nova primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, coneguda per “ser una treballadora incansable”, va sortir de casa divendres passat “poc després de les tres de la matinada per convocar una reunió amb assessors abans d’una compareixença davant del Parlament”.

Fer una reunió passades les tres de la matinada no té cap sentit, llevat que siguis el conductor d'un programa de ràdio matinal o un forner. Són ganes d’aparentar o –m’hi he trobat sovint– un insomni amb coartada. “M’he llevat a les tres perquè havia de treballar”, et diuen. I tu penses: “No: com que t’has llevat a les tres t’has posat a treballar”. Hitler dormia poc –ho explica Albert Speer a les seves memòries– i convocava reunions nocturnes o sessions de cinema esgotadores que deixaven tots els nazis atuïts i sense ganes momentànies d’exterminar.

Molta gent troba al lloc de treball l’escalf que no troba a casa. Això és cert. A la feina, a les feines, és on rebem les floretes intranscendents, les bromes, la complicitat i la –i faig servir una paraula sovint menyspreada però de significat únic i genial– “germanor”. La fornera escolta la broma del parroquià, feliç de comprar pa, però a casa serà rebuda amb posat sorrut. El repartidor riurà amb el company d’aquesta broma que han fet a la ràdio i quan arribi a casa ni se’l miraran. Esmorzar junts a la taula, compartir la mandarina, anar a rentar-se les dents, fer torns per portar els cafès. Hi ha qui només rebrà somriures fora de casa. És cert. Però fer una reunió a les tres de la matinada és fer palesa la condemna domèstica. No hi ha cap nen, cap adolescent, que necessiti que estiguis dormint a la cambra del costat. Fa temps que al llit, grandiós, no t’abracen, ni tan sols et diuen “Bona nit”. Per això surts de casa a les tres de la matinada en lloc de preparar la reunió el dia abans.