Parlant d’En Pep Ventura amb el vell Rau

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl cent onzè aniversari del naixement d’En Pep Ventura, que s’escau ésser demà passat, dia 2 de febrer, i les festes amb què Figueres, la capital empordanesa, es prepara a celebrar-lo, han despertat en nosaltres l’afany de reviure aquella vida inconscientment gloriosa, que fou la d’En Pep Ventura. És difícil ja -car fa cinquanta tres anys que morí- trobar persones que l’haguessin conegut i tractat. En una d’aquestes tardes de gener, frescoies i amables, d’un cel puríssim, netejat per la tramuntaneta que ens amenaça amb la fredor de les neus canigonenques que s’albiren en la llunyania, l’atzar ens porta a Castelló d’Empúries.

-Ja que us interessa En Pep Ventura, aquí tenim un vell músic de cobla que l’havia conegut -ens diu un bon amic.

-Qualsevol se n’està de parlar-li. Car això deu ésser possible -diem nosaltres.

-Possible i fàcil. Li direm de venir.

Uns instants després compareix un home alt i fort, de cabell blanc, de rostre fresc guarnit d’un gros bigoti també blanc. És En Baldomer Pastells, conegut per En Rau. Quan ens parla d’En Pep ho fa amb respecte i sentint-se’n honorat.

-Que si l’havia conegut ? Ja ho crec. Era tot un senyoràs, el senyor Pep. L’hauríeu vist sempre de levita i pantalons de quadros. [...] Malgrat el prestigi musical d’En Pep, no se sabia imposar, i un dia, en sortir-se de la cobla En Josep Badosa, fill de Garriguella, per a quedar-se fent de sastre, que era el seu ofici, En Pep intentà substituir-lo en la flauta pel seu fill En Benet, que havia tingut als vint-i-un anys de matrimoni: però els companys de poble s’hi oposaren, per trobar-lo massa jove. Això produí a En Pep tan greu disgust, que als pocs mesos morí, no sense abans compondre el Per tu ploro, com una elegia a les seves il·lusions perdudes.

»Com a executant era el rei dels tenors -ens diu En Rau, espurnejant-li els ulls- [...] De cobles ja n’hi havien abans d’En Pep: però ell les reformà intensament. [...] En Pep fou el primer que dugué el contrabaix a la plaça. Tothom ho comentava i tots ho criticaven, però ell aconseguí fer entendre el que hi guanyà la cobla amb aquell instrument.

»En Pep vivia exclusivament de la música, tocant, donant lliçons, copiant música. Els tres compositors més importants llavors a l’Empordà eren En Pep, En Terrerol i En Ventureta Frigola: però cap com ell per a recollir les cançons del poble. [...] Festejar la memòria d’aquest empordanès de cor, nascut per atzar a Alcalà la Real, és un deure de tothom qui estimi aquesta dansa de reis que és la sardana. Gràcies a En Pep, que sabé donar-li nova vida amb les melodies populars que recollia dels llavis dels vells pagesos, la sardana ha arribat a nosaltres, ufanosa i esplèndida. [...]