Pedro Sánchez i el fangar digital
L'anunci, per part de Pedro Sánchez, que el govern d'Espanya prohibirà l'accés a les xarxes socials als menors de setze anys ha produït allò que el president espanyol volia: un debat públic encès, amb opinions enfrontades, envoltat d'una gran polseguera. Després de més de set anys de fer-ho cada dia, Sánchez s'ha convertit en un mestre consumat a l'hora de centrar l'atenció sobre ell mateix i sobre la seva acció de govern, i a prendre, per tant —o, com a mínim, disputar—, el protagonisme als seus adversaris, que, de fet, prefereixen presentar-se com a enemics acarnissats.
Dins aquesta polseguera, tot d'una ha surat el vell retret del suposat gust de l'esquerra per les prohibicions enfront de la llibertat, no menys suposada, que pregonen les dretes extremes i ultraextremes d'aquí i d'arreu. En realitat, més que de l'enfrontament clàssic entre els dogmàtics de l'esquerra i els liberals de la dreta, el que tenim avui és un pols entre la socialdemocràcia clàssica, reclamada i defensada aferrissadament per un Thomas Piketty o un Rob Reiner, i el llibertarianisme ultradretà que representen Elon Musk, Mark Zuckerberg i els altres amos de les xarxes socials i que, sota una defensa aparent de la llibertat d'expressió, amaga una idea del poder profundament reaccionària, basada en l'explotació de les desigualtats entre els poderosos i la ciutadania.
El guany més valuós de la socialdemocràcia és la salvaguarda de les llibertats i els drets dels ciutadans, una salvaguarda que es fa possible —no gens paradoxalment— mitjançant l'aplicació de normes. Deixar que cadascú faci el que li roti és la manera més ràpida i més òbvia d'assegurar la preeminència dels més rics, dels més forts, dels més desaprensius. Les normes de vegades es tradueixen en reglaments, d'altres vegades en codis, en sistemes complexos o en repositoris de coneixements. De vegades, les normes han de consistir en prohibicions. No sempre, però de vegades és necessari. En una socialdemocràcia ha d'estar prohibit atemptar, per exemple, contra el medi ambient o contra la salut pública. De la mateixa manera, si estem d'acord que la pornografia diguem-ne tradicional no havia de ser accessible als menors d'edat, amb més motiu tampoc ho han de ser unes xarxes socials que permeten que les criatures accedeixin a audiovisuals, reals o generats amb IA, que són pertorbadors i que poden erosionar la salut mental tant d'infants com d'adults: recordem els casos dels moderadors de continguts de xarxes socials que acabaven demanant la baixa a causa de depressions i altres trastorns causats pel visionat diari i massiu de continguts extrems.
Tornant a Sánchez: va anunciar la mesura de les xarxes socials en un fòrum internacional, cercant consolidar-se com el líder mundial que s'enfronta obertament als MAGA, al trumpisme i a l'onada autoritària. La resposta insultant que va rebre tot d'una d'Elon Musk no el perjudica, sinó que confirma l'encert de la seva tàctica. Continua mostrant una intel·ligència tàctica molt superior a la dels que desitgen la seva mort política.