El Senat ha aprovat la llei de multireincidència impulsada per Junts i assumida pel govern del PSOE, que ja fou aprovada al Congrés (ara hi haurà de tornar per a la seva aprovació definitiva) i que Junts mostra amb orgull com un gran assoliment de la present legislatura. Es presenta com una eina per combatre la petita delinqüència, entesa com un fenomen estretament lligat a la immigració. Per això inclou un enduriment notable de la llei d'estrangeria, amb nous requisits per obtenir el permís de residència, i també el típic augment de penes, com ara tres anys de presó per petits robatoris, etc.
Fa uns dies la número 2 d'ERC, Elisenda Alamany, va protagonitzar un vídeo en què apareixia davant d'un súper 24 hores, un d'aquests comerços que són habitualment regentats per immigrants, afirmant que, si ella fos alcaldessa de Barcelona, s'aturaria de concedir noves llicències a negocis que suposen “la substitució dels nostres comerços, dels llocs històrics dels nostres barris i dels espais amb identitat de la nostra ciutat”.
Tant l'augment de la petita delinqüència com la proliferació de súpers de 24 hores no són malalties en si mateixes, sinó símptomes. No són causes, sinó efectes. Si em permeten l'anècdota, fa un parell de mesos em van fotre la cartera al metro de Barcelona (la vaig recuperar, juntament amb la documentació que contenia, gràcies als bons oficis de la gent de Seguretat de TMB: quan la feina es fa bé, tampoc passa res per dir-ho): ho explico perquè, en cas que haguessin enxampat el lladre, a mi no em serviria de res que el condemnessin a tres anys de presó. Ni a mi, ni a la societat. Pel que fa als paquistanesos, xinesos i altres comerços típics d'immigrants, la gran majoria es limiten a fer la seva feina i intentar guanyar-s'hi la vida, i sovint els que més pestes els diuen són els primers a ser-ne clients assidus.
El tancament dels comerços més nostrats se sol produir per dos motius principals: manca de relleu generacional o impossibilitat de pagar uns lloguers disparats per l'especulació immobiliària. Com els immigrants que delinqueixen, són situacions que es produeixen a conseqüència d'un model econòmic basat en el turisme de masses: aquest és el vertader problema, però resulta més còmode criminalitzar els immigrants que qüestionar una gaveta tan productiva com la del turisme, que no mostra cap intenció d'autolimitar-se ni de decréixer, sinó tot al contrari, com avisen les ampliacions dels aeroports del Prat i Son Sant Joan (Alamany sí que esmentava el “monocultiu turístic”, però l'accent el posava en la “substitució” d'uns comerços per uns altres). És cert, com assenyala l'economista Miquel Puig, que amb els sous que guanyen els immigrants en el turisme previsiblement no podran costejar els serveis públics que consumiran. Però això té un remei: pagar salaris més alts. Mentrestant, que els partits catalans de centredreta i centreesquerra, juntament amb la patronal, es deixin intoxicar tan fàcilment per l'extrema dreta, no presagia res de bo per al bé comú.
