Pep Jai (1978 )

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa gent de la ciutat desconeixem molt el món del camp, a vegades hi fem poesia i a vegades hi passem molt de refiló. Per tu, avui dia, ¿què representa ser pagès, Pep Jai? -Considero que m’has fet una pregunta molt oportuna. La gent de la ciutat hauria de conèixer molt més la problemàtica del camp i la vida del camp. Quan una persona, un treballador, un consumidor, s’asseu a la taula, moltes vegades ha de pensar que el que té al davant és producte d’un pagès, és el treball d’un pagès. I en això, no hi pensa gaire, la gent de la ciutat. El camp ha estat un sector social molt abandonat de quaranta anys cap aquí. Han frenat cap intent d’avenç ni de reivindicació. Ens trobem, doncs, amb un sector social molt abandonat, segregat fins i tot de la societat en general. El règim que ha acabat de caure al nostre país l’ha segregat del tot i considero importantíssim que la gent de la ciutat es preocupi seriosament per salvar allò que representa l’alimentació del nostre poble, allò que representa una part vital, i que no siguem només nosaltres, els professionals, els que ens queixem de la nostra situació i que la gent, els consumidors, els treballadors, les classes populars, es preocupin de salvar això que és fonamental per al nostre país. -¿Quina és, per tu, l’edat mitjana, en aquest moment, del pagès? -Nosaltres calculem que a Catalunya, avui, s’acosta a una mitjana de cinquanta-cinc anys. -Però això és molt greu, no? -Gravíssim. Crec que sense salvar l’agricultura, no hi ha possibilitat de salvar un país; això ho ha demostrat, per exemple, l’enorme interès que han tingut per l’agricultura els països industrials occidentals com Alemanya, Holanda, Dinamarca, etcètera. Si en aquest moment no hi ha un intent seriós del poble, de tot el poble, per recuperar l’agricultura, el país ho pagarà molt car. És necessari, per tant, una certa aportació del món industrial a l’agricultura perquè hi retornin. L’actual nivell d’edat, el percentatge del tant per cent de pagesos i la precària situació provocada per l’enorme explotació que hi ha en aquest moment, farà impossible una reforma, si no hi ha l’impuls social de tots per a recuperar aquest sector tan important. -Quina és la composició social del camp català? -De grans propietaris, a Catalunya, com el gran latifundista andalús, castellà, sí que n’hi ha algun, però és molt espaiat. Catalunya té una composició molt heterogènia al camp. Precisament, un dels problemes seriosos, per a la transformació efectiva del nostre camp, és aquesta heterogeneïtat de la seva composició social.