Barcelonitis aguda i amnèsies selectives
Que el president del Barça, Joan Laporta, hagi fet el primer gran míting de campanya electoral aprofitant el sopar de Nadal del club és el menys important. Un president sempre està en campanya i, a més a més, qualsevol culer subscriu el que ha dit sobre el Madrid: que té "barcelonitis aguda". Les raons són clares: el Barça li va passar la mà per la cara al Madrid la temporada passada tantes vegades com va voler tot i el fitxatge de Mbappé; a l’estiu el Madrid va canviar d’entrenador i és segon a quatre punts del Barça, i el president blanc necessita que no es parli gaire del fiasco del nou Bernabéu i de la futura venda d’una part de la propietat del club.
Però més enllà de motius conjunturals, el dia que el Barça va abandonar el projecte de la Superlliga i es va tornar a acostar a la UEFA, Florentino i Laporta van deixar d’anar de bracet. Per això hem tornat a l’època de barra lliure per a les hostilitats presidencials.
Amb tot, els socis del Barça haurien de ser més exigents a l’hora d’aclarir què va passar amb el cas Negreira. Cap àrbitre ha reconegut haver actuat condicionat per xiular a favor del Barça. Entrenadors com Luis Enrique i Valverde han declarat davant del jutge que ells no van veure mai un informe, però els informes van existir i, segons totes les informacions, el Barça va pagar a Negreira gairebé vuit milions d’euros entre el 2001 i el 2018. Una cosa és que el Madrid no estigui per donar lliçons sobre la neutralitat dels arbitratges o que vulgui fer creure que els títols del millor Barça de la història tenien trampa, i una altra que no ens preguntem pel circuit que van seguir aquests diners, si, com sembla, no van influir en la competició. Qui se'n va beneficiar?
