Les places de toros

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe totes les ciutats d’Espanya i Portugal, Barcelona no solament és la que avui com avui té més places de toros, perquè té la de la Barceloneta, la de Les Arenes i la Monumental, sinó que té la més gran de totes les places de la península, que és la plaça Monumental o Sport, com en diuen els bitllets dels tramvies que hi van a morir, i que si en el bitllet diuen Sport i en l’anunci que porten a la plataforma diuen Monumental, com si per fora volguessin usar un nom més grandiós que per dintre. I davant d’aquest fet, qualsevol que suposi que Barcelona és la ciutat més torera d’Espanya, perquè n’hi ha per suposar això i molt més, s’equivocarà completament, perquè si és cert que és la ciutat que té més places i la més gran, també és cert que és l’única d’Espanya que no dóna toreros, perquè de tot arreu en surten, menys de Catalunya, que si alguna vegada n’ha dat algun no ha arribat a ésser res de l’altre món i més aviat ha sortit a fer un paper ridícul i a demostrar que havia esguerrat la carrera. I per això quan vénen i parlen de prohibir les corrides de toros, i es formen juntes abolicionistes, ens fa l’efecte de que els catalans no ens hem de preocupar de la manera que se’n preocupen els castellans, perquè si nosaltres ens mirem els toros des de la barrera com un dels pocs espectacles dignes d’ésser vistos i admirats, els castellans -i al dir castellans volem dir la majoria dels espanyols-, baixen a ço que ells en diuen redondel o sigui pista, a demostrar el que ells amb el seu llenguatge típic en diuen sang torera i condicions pel toreig, i, disposats a matar o a morir, no paren fins que han fet agenollar el toro i li han fet mossegar la sorra. De manera que la veritable necessitat de l’abolició, si de cas existeix com a necessitat, que això és el que nosaltres no ens atreviríem a dir, no és a Catalunya, sinó fora de Catalunya, i els catalans, si de cas la demanem, ha d’ésser per la pietat natural que fan els pobles que es donen a aquestes festes esportives, com els toros, les carreres de cavalls i el pugilat, […] I com que nosaltres creiem que, malauradament, totes les coses antigues que tenen originalitat i força estan destinades a desaparèixer, creiem que ara és l’hora d’aprofitar-se del que passa i anar als toros, perquè vindrà dia en que els mateixos castellans, portats per aquesta corrent contradictòria, els suprimiran i els substituiran per les carreres de cavalls i el pugilat, que són unes festes que sota la capa de la civilització hi amaguen el salvatgisme.