La poesia de Trinitat Catasús (1923)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa poesia de Trinitat Catasús és pàl·lidament policromada. És una poesia clara, lluminosa, que ha brollat en mig d’un dia clar, de cara a un paisatge dolç com la mel. El poeta eleva els seus cants amb un to divers: joiós a l’abril, melangiós a la tardor. El temps, que no passa endebades damunt el vinyet i l’olivera, acoloreix i matisa els poemes de Trinitat Catasús. Trinitat Catasús esguarda el món a poc a poquet, amb els ulls mig closos de sol i de felicitat, assaborint la secreta dolcesa de l’espectacle quotidià. Els ulls del poeta s’aturen damunt les feixes i la mar, voregen els corriols amagats, acaricien els garrofers i els pins. Cada vegada, els arbres, la terra i la mar, fan una resplendor i una sentor distintes. Però mai tenen, per Trinitat Catasús, la gràcia i l’encís inefable de les hores tardorals. Quan el setembre mor després de la daurada follia de la verema, els versos de Trinitat Catasús es tenyeixen d’enyorança. És el poeta del setembre. L’ha cantat en el Vendimiari i en els Poemes del temps. Els poemes del seu darrer recull, sobretot, han reflectit la llum de setembre:

cobert de resplendències i enjoiellat de pluja

amb tota l’alegria dels horitzons lluents...

I amb un alè molt grec l’ha humanitzat, li ha fet viure passions i l’ha vist morir triomfal i las.

Trinitat Catasús ha creat una poesia ben plàstica. Mestre de la paraula, ha conquerit també el color. I en els seus versos lluen, una mica velats de melangia, el verd de la palmera, el roig de la síndria i aquella carn divina de noia que tanquen les pintures de Joaquim Sunyer.