Com pot afectar-nos l’economia xinesa?

La Xina és la segona economia del món, per això les seves taxes de creixement poden afectar l’economia mundial. Després de dos dècades amb taxes de creixement per sobre dels dos dígits, l’economia xinesa ha entrat en un clima d’alentiment. El 2014 va créixer un 7,3% i el 2015 un 6,9% i, segons les autoritats xineses, aquest ritme es mantindrà durant tot el 2016. En aquesta línia, el Fons Monetari Internacional (FMI) preveu que creixi un 6,3% el 2016 i un 6,0% el 2017.

Hi ha diversos factors que cal tenir en compte per fer prediccions sobre el futur de l’economia de la Xina. En primer lloc, alguns experts posen en dubte la fiabilitat de les estadístiques oficials xineses. Es diu que aquestes xifres són invencions per amagar la veritat de l’economia xinesa i la severitat del seu estat. D’altres creuen que aquestes xifres són inflades, però no totalment tergiversades. La controvèrsia prové de com tenen en compte la inflació a l’hora de calcular les taxes de creixement. Així, alguns analistes estimen que la taxa de creixement se situa realment a prop del 5%-6%.

En segon lloc, l’economia xinesa s’enfronta a un canvi de model. D’un sistema basat en les exportacions, el baix cost i el creixement per sobre de tot, es dirigeix cap a un altre basat en la innovació, el consum intern -que l’any passat va contribuir al 66,4% del PIB nacional- i les reformes econòmiques. El creixement de la Xina no es pot seguir basant en la inversió, que ha provocat un gran endeutament, ja que la inversió en el sector immobiliari i en infraestructures s’ha fet a base de crèdits. Aquest model ja no és sostenible i ha portat a una economia molt desequilibrada a favor de la inversió improductiva. Per tant, les autoritats xineses han de saber dirigir l’economia en aquest canvi de model. Altres reptes que la Xina ha d’afrontar són l’increment considerable dels salaris, un excés de capacitat i l’envelliment de la seva població.

En tercer lloc, si la Xina no aconsegueix mantenir el ritme de creixement es pot posar en risc l’ocupació i en perill l’estabilitat social. Cal recordar que aquest país ha d’ocupar els fluxos d’immigrants que des de les zones rurals van cap a les ciutats a la recerca d’un millor benestar i els milions de joves que cada any es graduen a les universitats. En conseqüència, la taxa d’atur xinesa s’hauria de mantenir per sota del 4,5%.

Per tant, els factors anteriorment esmentats poden afectar el ritme de creixement de l’economia xinesa i fer que la seva desacceleració sigui més important de l’esperada, cosa que incidirà sobre l’economia mundial per la via del comerç i la falta de confiança, i que tindria conseqüències sobre els mercats financers internacionals i els de divises.

Ara acabem de veure com les incerteses de l’economia de la Xina, conjuntament amb la crisi del petroli, han portat a les pèrdues de les borses d’aquest mes de gener. Tot això genera temors de recessió i deflació.

Hi ha experts que consideren que la recent caiguda de la borsa ha estat causada pel fet que els mercats han sobrereaccionat, però que l’economia real és sòlida. A més, es preveuen taxes de creixement positives per a l’economia mundial, del 3,4% el 2016 i del 3,7% el 2017, segons l’FMI. També hi ha qui considera que la baixada del preu del petroli hauria de ser positiva per a l’economia, ja que es podria equiparar a una davallada d’impostos.

Per altra banda, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), ha anunciat per al mes de març un nou paquet de mesures de política monetària. No es cansa d’insistir que farà tot el possible per garantir la recuperació econòmica i l’estabilitat de preus i allunyar el fantasma de la deflació, però encara estem lluny de l’objectiu del 2% d’inflació. A finals de desembre hi havia una inflació del 0,2% i una inflació subjacent del 0,9%. Així mateix, els nivells d’atur a Europa encara són alts i hi ha poc creixement.

El quid de la qüestió és que el marge de maniobra de la política monetària del BCE està força esgotat. Ja ha utilitzat la majoria d’instruments al seu abast, malgrat que els pot tornar a utilitzar o ampliar. Així, recentment va aprovar l’ampliació del programa de compra de deute fins al 2017, que encara es pot incrementar i allargar en el temps, o tornar a aplicar una nova línia de crèdit per a la banca europea.

Ara bé, aquesta política monetària molt expansiva dels bancs centrals per donar impuls a l’economia ha tingut com a conseqüència que hi hagi molta liquiditat en circulació. Per això, alguns consideren que hi ha risc de recaure en la recessió, ja que tanta liquiditat ha portat a una sortida en fals de la crisi econòmica. El temps ens dirà quines d’aquestes prediccions es compliran.