Una potència gastronòmica

Em poso, una vegada i una altra, aquestes paraules del president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, Carles Vilarrubí, que va pronunciar aquest dimecres a la festa dels Premis Nacionals de Gastronomia. Deia (copiat al vol): “La gastronomia no ha de ser només per als turistes. Ha de ser també per a la gent que viu aquí. Per a tota la ciutadania. Quan viatgem, volem menjar com menja la gent del lloc. Els monuments són molt importants, però sovint no ens expliquen on som com ho fa la cuina. Des de fora ens diuen que som una potència gastronòmica. I ho som. Aprofitem-ho sense manies. No podem tenir un sistema de prestigi per als que ens visiten i un altre per a nosaltres”.

Em sembla molt savi per part d’aquesta benaurada acadèmia fer aquesta lectura entre línies, una lectura atenta i alerta, de la nostra celebradíssima cuina. Donem prestigi a la cuina que ens fa internacionals, però també a la cuina que ens fa nacionals. Experimentem, però també recordem. No cobrem un preu injust, per sota del mercat, però tampoc un preu abusiu, per sobre. No mengem cada dia arròs de marisc, però mengem algun dia arròs de marisc. No diguem que el vi fa mal, diguem que tot, en excés, fa mal. No diguem que les croquetes engreixen, diguem que moltes croquetes engreixen. No diguem que l’amanida és avorrida. Diguem que l’amanida mal feta i de bossa és avorrida.

Els polítics, periodistes, cuiners, caps de sala, cambrers, gent de teatre, gent del vi i de l’alimentació i mecenes que ahir eren al Mont Sant Benet em va semblar que destacaven per una qüestió. Una qüestió que es respirava en l’ambient, en les converses i les copes de vi (DO Pla de Bages) compartides, o les promeses de futurs dinars. La gent de la gastronomia és gent molt alegre. Estan contents, es nota que saben que són al costat bo de la riba del riu.