Primacia de l’home

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEn un document recent assenyalàvem una de les tendències característiques de les joventuts progressistes o innovadores d’avui: contra els nacionalismes expansius, capitalistes o proletaris, oposen l’home, la persona humana i la seva preeminència. Enfront de l’individualisme econòmic, el mite de la producció sense control i la religió del crèdit: el socialisme, el repartiment igualitari del treball quantitatiu, el sindicalisme ordenador, el comunisme antriproductivista. Això en la seva línia general, segons l’expressió corrent. Hi ha, és clar, interpretacions; hi ha també matisos. Però davant la negació de l’individu pels feixistes nacionals i pels proletaris d’Estat, la defensa de l’home i de la seva primacia dins la jerarquia de valors terrenals, encara que sigui expressada per nuclis reduïts d’escriptors i universitaris, val la pena d’ésser constatada. [...] Fa pocs dies que la Information Économique et Financière va publicar el text que reproduïm a continuació. És una mostra de l’estat d’abjecció a què pot arribar l’home quan honora el més vistent dels mites: l’Econòmic. El text conta les raons que han motivat, durant una de les darreres setmanes, una represa “optimista” de la Borsa de París: “Potser, en fi, l’afermament de les primeres matèries és el resultat dels preparatius militars del Japó i d’altres, determinats pels esdeveniments de Manxúria. Amb perill d’ésser esbroncats pels “llamps de pau”, escrivim que una guerra a Manxúria, o àdhuc un desenvolupament important de l’ocupació militar japonesa, arrossegaria sens dubte operacions soviètiques paral·leles, obraria a favor de l’alça de les primeres matèries. A tots els països del món, un exèrcit en campanya constitueix un element important de consum, quasi de malgastament; i, a més d’això, els homes mobilitzats són separats dels treballs productius. Cal, doncs, admetre, tot mantenint-nos en el terreny econòmic, que tot això són factors que, de prendre una real extensió, contribuirien a alleujar els estocs de primeres matèries, a l’alentiment del dumping i a l’augment de la demanda d’un cert material.” [...]