De les primeres Festes de la Mercè (1879)

De l’article de Josep Roca i Roca (Terrassa, 1848 - Barcelona, 1924) signat amb el pseudònim ‘P. del O.’ a La Esquella de la Torratxa (20-IX-1879). Text prenormatiu amb esmenes ortogràfiques. Fa un segle i mig es va iniciar a Barcelona la tradició de les Festes de la Mercè. Les del 1871 són les primeres que consten a les hemeroteques. Vuit anys després el periodista Roca i Roca va publicar aquesta peça en forma de programa d’actes exposat amb una ironia focalitzada sobretot en la indiferència de l’Ajuntament davant iniciatives populars o d’entitats ciutadanes.

Ja ha sortit lo programa. ¡I quin programa, Mare de Déu! Jo temo que les poblacions a cinquanta llegües a la rodona van a quedar-se desertes: és impossible que puguin resistir l'entussiasme i no fer cas d’un reclam tant poderós. I fins crec que si no tenen quartos pel carril vindran a peu, passaran una setmana menjant sorpreses i bevent aigua de colònia del sortidor que ha de fer-se, i esperaran lo dimarts dia 30 per assistir al gran dinar de gorres que es donarà als pobres. Adverteixin que de pobres ja en seran a còpia de sentir-se dir tot lo dia: “¡Pobre gent!” Comença el programa per una retreta, com si diguéssim: “A dormir tothom.” ¡Ai, quan més valdria! Dimecres 24. –Naturalment, repic de campanes, ja ho veuen, una cosa que mai s'ha sentit; missa de campanya, ofici a la Mercè i processó si és possible i el bisbe diu que sí; toros (això pagant) i exposició de flors a la Rambla de les ídem (això de franc, com cada matinada). Dijous i divendres 25 i 26. –Dejuni: vull dir un home que passarà la corda i cucanyes verticals. A la nit balls (la comissió diu: Jo no sé què fer; divertiu-vos vosaltres mateixos). […] Dilluns 29. —Entrem de peix: festa marítima, regates, cucanyes, castell de foc a les esculleres i ball marítim. Al Novetats la rival de miss Lurline [espectacle de circ]. I Dimarts 30: Un dinar als pobres... forasters, que hagin tingut la paciència de quedar-se fins l’últim dia. Nota: També sortiran los gegants, los nanos, lo ball de bastons i fins les trampes: hi haurà funció a tots los teatres. ¡Vegin si és estrany!... I los cafès seran oberts, les fondes també i fins i tot les barraques d'aigua i anís. ¿I doncs que es pensaven? Aquest es lo programa. […] L'Ajuntament s'ha desentès de les festes, perquè fet i fet, això no és la inauguració dels pous de Montcada [per proveir d’aigua a Barcelona], aquí no hi ha res per pelar, ni una poma, ni un préssec, ni el barret d'estany d’una ampolla de Champagne, i en aquest sentit l'Ajuntament ho deixa tot a la mà dels veïns. A pesar de tot, nosaltres l'hi assignem lo paper més important... lo paper ridícul. I consti que com aquell personatge d’una gatada d’en Pitarra, ell sense fer res no hi sap estar. Ja en los preparatius s'hi veu la seva direcció encertada. ¿No saben quina n'ha fet? ¡Humilia’t Mataró! [les Festes de Les Santes de la capital del Maresme ja tenien fama de lluïdes des de 1853] ¡Això no havia passat mai pel caletro de cap dels teus regidors! ¡¡¡Ha fet emblanquinar los arbres de la Plaça Real!!! I ara que vinguin los forasters a veure aquest portento. I no es pensin: a aquests arbres emblanquinats encara hi falten los arrimaderos.