Profanar la Maternitat d'Elna

Com ha dit a les xarxes l'escriptor Joan-Lluís Lluís, que la Maternitat d'Elna estigui sota el control dels feixistes de Reagrupament Nacional és un fet repugnant. També dolorós, pel seu fort contingut simbòlic. Per a qui no n'estigui al cas, la Maternitat d'Elna va ser una institució sanitària que va ser fundada l'any 1939 per la pedagoga i filantropa suïssa (també se la coneix com a Maternitat Suïssa) Elisabeth Eidenbenz al terme de la població d'Elna, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, a pocs quilòmetres del camp de refugiats d'Argelers. La seva finalitat era acollir i ajudar les dones embarassades que es veien obligades a fugir exiliades a causa de la Guerra Civil espanyola. Va estar en funcionament fins a 1944, quan la van tancar els nazis durant l'ocupació de França, i fins a començaments dels anys dos mil no se'n va recuperar la memòria. Aleshores l'ajuntament d'Elna va adquirir l'edifici per convertir-lo en un memorial. Per conèixer-ne la història, són recomanables els llibres de la historiadora Assumpta Montellà sobre Eidenbenz i la Maternitat d'Elna, i també el documental —coproduït per TV3— La llum d'Elna, dirigit per Sílvia Quer.

Hi haurà qui digui que, precisament perquè Regrupament Nacional ha guanyat les eleccions a la Catalunya Nord, ens podem estalviar les lamentacions: aquesta ha estat la voluntat de la ciutadania, i no hi ha més a discutir. Tanmateix mirar-ho només d'aquesta manera seria incórrer en una tergiversació. Venim del segle XX i per tant sabem (tocaria saber) que les victòries electorals de l'extrema dreta, lluny de demostrar l'òptim funcionament de la democràcia, indiquen sempre una disfunció. L'extrema dreta no fa altra cosa que utilitzar els mecanismes de la democràcia liberal (sufragi, representativitat, institucions, divisió de poders) per fer-se amb els seus centres de poder i controlar-los per a la seva conveniència. Són paràsits del sistema, que accedeixen al poder i s'hi mantenen mitjançant la utilització constant de la mentida i els discursos.

Quan aquesta disfunció es produeix, cal preguntar-se què ho fa possible. Que les esquerres es troben desorientades i no saben donar resposta a les preguntes i necessitats de la població en un món sotmès a múltiples crisis, és una part de la qüestió (també és un clixé per a analistes mandrosos i cínics, que el repeteixen com un disc ratllat). Els intents de les dretes tradicionals per incorporar part dels discursos i els missatges de l'extrema dreta i així frenar-ne l'impacte a les urnes tampoc no semblen haver funcionat gens bé: així només hem aconseguit governs com els d'Alemanya, França o Regne Unit (governs de centredreta o centreesquerra que imiten l'extrema dreta), o directament governs directament d'extrema dreta com el d'Itàlia. Mentrestant, la Unió Europea també es mostra incapaç de donar una resposta (de missatge i d'acció política) per impedir que els feixistes dels anys vint del segle XXI es diverteixin profanant els memorials que es van aixecar contra els seus antecessors del segle XX.