Bosch Gimpera, pare de la prehistòria catalana (1974)
De l’article de l’arqueòleg Miquel Tarradell (Barcelona, 1920 - 1995) a Serra d’Or (XII-1974) sobre Pere Bosch Gimpera (Barcelona, 1891 - Mèxic, 1974), prehistoriador i arqueòleg de qui ahir s’esqueia el 135è aniversari del naixement. Científic de prestigi internacional, Bosch Gimpera va ser rector de la Universitat Autònoma republicana de 1934 a 1939, i conseller de Justícia en un dels governs del president Companys en temps de guerra.
El 9 d’octubre d’enguany morí Pere Bosch Gimpera, a Mèxic, on s’havia establert des de feia més de trenta anys. Absent de Barcelona del 1939 ençà, s’havia anat convertint en el temps i en l’espai, en una figura llunyana, però no esborrada. No l’oblidàvem. En el camp de l’arqueologia, els homes que ell formà li han mantingut una fidelitat com no se’n troben gaires casos en el món de la investigació. És considerat el pare de la prehistòria catalana. [...] Bosch Gimpera fou un dels dirigents més destacats de la Universitat Autònoma en els anys de la República. Això ha donat al seu nom una projecció quasi mítica, de símbol. [...] Es va formar a la Universitat de Barcelona, on estudià Filosofia i Lletres i alhora Dret, com llavors era costum. [...] Acabades les carreres, anà a Madrid a fer els doctorats. L’estada allí li permeté d’entrar en contacte amb Giner de los Ríos i el seu grup, a través del qual obtingué una beca d’ampliació d’estudis a Alemanya. [...] La llista dels seus mestres a Berlín resulta impressionant: era un dels grans moments de la ciència alemanya.
[...] La Guerra Europea interrompé, el 1914, l’estada, i Bosch Gimpera va tornar a Barcelona. [...] Poc després del retorn, l’Institut d’Estudis Catalans li encarregà les primeres excavacions al Matarranya, a l’Urgell i a la Segarra. Mentrestant publicà un estudi sobre la cultura crètico-micènica (1912), el primer de la sèrie de les seves publicacions, que han continuat fins fa pocs mesos, i la llista de les quals, reunida el 1962, omple quinze pàgines del volum d’homenatge que li dedicaren els seus deixebles de la Universitat de Mèxic quan va complir setanta anys. [...] Davant el desastre de la Universitat d’inicis de segle -centralisme i burocràcia, nivell general baixíssim, tret d’algun illot acceptable dins el qual es movien uns quants professors amb categoria- va creure que calia crear institucions paral·leles, serioses, o que calia entrar-hi i intentar la redempció des de la mateixa Universitat. [...] Així s’explica que fos degà de la Facultat de Lletres quan fou proclamada la República. Ja organitzada la Universitat Autònoma, en fou rector. [...] Després del Sis d’Octubre del 34 passà del rectorat al vaixell “Uruguay”, on fou empresonat [...] i on convisqué amb personalitats polítiques també recloses. Potser aquest fet influí en la trajectòria de Bosch Gimpera. Fins llavors mai no s’havia manifestat en política. Va creure que calia fer-ho per consolidar la vida cultual en la línia que s’havia aconseguit. Per això va acceptar durant la guerra la Conselleria de Justícia de la Generalitat (1937) en moments molt delicats, quan el govern central de Negrín interferia en les atribucions del nostre govern. [...] El 1939 s’acollí a Anglaterra, donà un curs a Oxford i, davant la guerra general, fugí primer a Veneçuela i després a Mèxic, on fou nomenat professor de la Universitat Autònoma i on ha continuat, sense jubilar-se, treballant fins a la fi. [...]
Miquel Tarradell 1974
