Els professionals del telèfon

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAixí com ara hi ha gent que “l’anar al telèfon” els emociona, n’hi ha, per altra banda, que han arribat a fer-ne una creació i que n’han esdevingut professionals. Si els observéssiu, quedaríeu més d’una vegada meravellats: cal seguir-los pas a pas des del començament: el timbre del seu telèfon sona; el professional, res, va fent; si escriu, acaba la carta; si menja cargols, fa l’últim xarrupet; si es banya, no plany temps a eixugar-se. Quan li sembla que està bé, sense donar-se cap cop a la porta ni en cap cadira, a poc a poc, amb passa normal acut a l’avís sonor, desentortolliga el cordó de l’auricular, que estava tot doblegat i, finalment, després de donar un cop d’ull al rellotge o de menjar mitja presa de xocolata i engolir al darrera un vas d’aigua, s’acosta a l’aparell i diu: Digui. I de vegades: Qui hi ha? Aleshores veureu que parla com si tingués l’interlocutor allà mateix. Si no sabéssiu que parla per telèfon, diríeu que té una visita amb la qual sosté un diàleg íntim. No repeteix gaires vegades el mot: sí, ni el mot: no. No està estones sense parlar i també trenca frases deixant-les mig acabades o insinuant-les. Riu, somriu, encén una pipa o un cigar, amb la vènia de l’altre, i potser es descobriria únicament, si tan expert fos qui l’observés des d’una cambra immediata, per la repetició, tres vegades, del mot: exacte! El comiat és meravellós: si només sentiu el comiat sabreu de seguida si es tracta d’algú íntim o d’algun conegut: amb l’auricular a la mà sabreu exactament si l’acompanya a la porta o si no es mou de la cadira. Finalment deixa l’aparell, sense trucar el timbre, i penja l’auricular talment com si posés el baldó al cancell. De vegades organitza conferències telefòniques insospitades: demés de convocar reunions, arriba a celebrar-les telefònicament, al mateix temps parlant deu o dotze persones, des de deu o dotze aparells. I coneix un truc per aquests casos que equival a fer l’ullet (que no us el puc dir per no descobrir-lo massa). El professional del telèfon ha arribat a humanitzar en certa manera aquest atuell. A les seves mans fa prodigis. [...] Jo he tingut cura de sostenir amistat amb algun professional del telèfon, perquè en els nostres temps saber utilitzar aquest medi de comunicació no té preu. [...]