Prohens i la corrupció a les Balears
En una decisió que es comenta tota sola, el Govern Balear del PP i Vox presidit per Marga Prohens ha decidit “prescindir” de l’Oficina Anticorrupció que havia creat el govern anterior, progressista i presidit per Francina Armengol. És cert que no l’havia creat sense polèmica, però almenys es podia dir que existia un organisme de control dedicat específicament a perseguir els casos de prevaricació, malversació, negociacions indegudes, tracte de favor, falsedat documental, informacions privilegiades, finançament irregular, etc. que poguessin produir-se tant a les institucions com dins dels partits polítics que participen de la política i la gestió de la cosa pública a les Balears. Ara aquest organisme ja no existirà, atès que, en paraules de l’actual executiu, les seves actuacions eren (repeteixen el mot) prescindibles, i troben que, pressupostàriament, tenir activa l’Oficina Anticorrupció sortia car. Que els governants vulguin fer creure que els mecanismes de transparència que poden actuar damunt d'ells suposen una càrrega onerosa és d’un cinisme (d’una barra) gairebé ingenu de tan descarat.
La decisió encara es comenta més tota sola si es té en compte que l’Oficina Anticorrupció havia obert una investigació sobre l’actual director general d’Emergència i Interior del Govern Balear, nomenat directament per la presidenta Prohens. Aquest director general no és altre que Sebastià Sureda Mas, que és soci del pare de Prohens: tots dos, Sureda i el progenitor de la presidenta, són propietaris de la Gestoria Prohens i Sureda SL. Tots dos també, com el negoci que comparteixen i com la mateixa Marga Prohens, són de Campos, noble vila del Migjorn mallorquí, on el mateix Sureda ha estat regidor d’Urbanisme i Hisenda, en un ajuntament governat pel PP amb majoria absoluta. El sou de Sureda com a director general és de 59.000 euros bruts, i la supressió de l’Oficina Anticorrupció deixarà sense efecte les investigacions sobre les seves activitats, ingressos i patrimoni.
Els escàndols de corrupció del PP quan ha governat a les Balears han estat greus i nombrosos (i de fet varen acabar amb la carrera política de dos dels seus presidents, Cañellas i Matas; Bauzá va preferir immolar-se per Espanya i contra la llengua catalana). El rastre de la corrupció pepera a les Balears ha estat només mig tapat pel renou superior que causa la corrupció del PP en altres indrets, especialment a Madrid i al País Valencià. Les historietes ronyoses de socis, familiars i endollats ja les coneixem fa temps i són (com les polítiques contra la llengua catalana, que el govern Prohens ha reprès de la mà de Vox), una tornada al passat, una andròmina d’altres temps que ningú té ganes de tornar a veure. I suposen també un símptoma de desgovern i un atac (un dels més barroers) a la democràcia. Prohens i bona part de la gent que l’envolta al govern i al PP són joves: venint d’ells, es fa irritant aquesta pulsió per reviure el pitjor dels anys vuitanta i noranta, els anys que el seu partit va tenir el poder total a les Balears.
