Contra la prostitució (no contra les prostitutes)

Per primer cop sembla que ens arriba una bona notícia de la consellera de Feminisme: que el Govern està treballant per abolir la prostitució. Són intencions, és clar, i veurem en què queden, però ja és molt més del que hem tingut a Catalunya en els últims anys: unes polítiques regulacionistes que ens volen presentar l’anomenat ofici més antic del món com una sortida laboral més, una feina com qualsevol altra. Ada Colau va facilitar la feina als proxenetes adoptant aquest posicionament i venent-lo com a obert i inclusiu. Al comú dels mortals els pot semblar que aquest tema no va amb ells, que no hi tenim res a dir els qui no coneixem aquest món, però l’existència de xarxes d’explotació sexual i la impunitat amb què actuen representen una de les vergonyes més grans amb les quals convivim mentre ens omplim la boca d’igualtat i drets humans. ¿Podem treure pit de sensibilitat social mentre hi hagi persones que són comprades i venudes, llogades per hores i sotmeses a pràctiques denigrants i vexatòries? El PSOE ja fa temps que es va comprometre a avançar en l’abolicionisme tal com li han exigit les organitzacions feministes, però la cosa va lenta perquè, segons deia Ana Redondo, tocar el tema de la prostitució sempre genera polèmica. Els polítics que posen frens a aquests avenços tan necessaris en matèria d’igualtat ja ens explicaran per què se solidaritzen tant amb els proxenetes. És clar que els casos de corrupció que s’han destapat recentment on no falten mai les “señoritas” demostren que les resistències a posar fi a aquesta ignomínia deuen venir de dins mateix del partit. En tot cas benvinguda sigui la iniciativa de la consellera Eva Menor i esperem que els resistents pensin en les condicions en què viuen les prostituïdes i no pas en els seus principis ideològics i que no utilitzin aquesta qüestió per marcar perfil partidista.

Cal aclarir, perquè s’han difós moltes idees manipulades sobre el tema, que l’abolicionisme no és una persecució de les dones que exerceixen la prostitució ni té la voluntat d’estigmatitzar-les i enfonsar-les encara més en la misèria. El feminisme, per molt que s’hagi repetit la mentida, no parteix d’un moralisme repressor que vol odiar la sexualitat de les persones sinó que fa exactament el contrari: vol alliberar aquesta esfera de la intimitat de l’atàvica dominació masculina que s’exerceix mitjançant el poder econòmic. No hi ha prostitució lliure perquè la puta feliç, que deia Amelia Tiganus, no existeix, i no, no és com fer de caixera de supermercat per molt que ens ho repeteixi Virginie Despentes. L’esclavatge voluntari no empodera ni allibera, encara que autores com la francesa ens insisteixin en el fet que és tan denigrant netejar lavabos com acceptar penetracions vàries a canvi de diners. La resposta genial a aquesta visió degradant del treball que no distingeix “fer” de “ser fetes servir” la va donar també Tiganus: no és el mateix fregar, va dir, que ser el fregall amb què es frega. L’abolicionisme preveu una persecució més decidida dels anomenats “clients” i dels locals que es lucren amb la prostitució, no castiga les explotades i hauria de preveure mesures de suport i ajuda per a elles i la seva reparació. La laxitud de la llei amb aquesta part fosca de la societat està permetent que creixi en totes direccions, també en l’explotació de menors i la seva captació a través de xarxes socials. Hem de ser més contundents contra la voracitat depredadora dels qui es pensen que poden comprar o llogar dones i nenes. Mentre hi hagi una sola dona que pugui ser venuda com un objecte no podrem dir que som una societat igualitària.