Quatre anys a l’aquari

M’ho expliqueu mentre bevem i pessiguem torrat, i us entenc, us ho asseguro. Esteu cansats. Ara sí. L’any passat ho dèieu: “L’Onze de Setembre que ve me’n vaig de pont, ja no puc més”, però no era del tot cert. Ara sí. Esteu cansats i no podeu més i us sentiu decebuts perquè les senyeres dels balcons -comprades als basars xinesos- ja estan descolorides de tant de temps que fa que pengen. I ja fa mandra comprar-ne de noves. El procés, el procés. És com el sexe. Segons com, passa de ser una obsessió a ser una càrrega. M’expliqueu que esteu cansats. Que voleu descansar. I descansar vol dir creure-us el que diuen els que us prometen un referèndum pactat. És com la meva nena. Té vuit anys, és llesta. Però creu en la màgia del Nadal, en el tió, en els Reis, en els angelets de les dents. I hi creu perquè li surt a compte. Perquè creure-hi és un descans i és bonic i té avantatges. Perquè així -per un cop a la vida-és com tothom. Esclar que hi veu incongruències, però no hi vol pensar. I així fins que el temps, cabró, l’obligui a preguntar. Ara, mentrestant, gaudeix.

Vosaltres igual. Ara creieu en el referèndum pactat. No, no voleu saber com es farà, val més no tenir-ne detalls. Els detalls són com la barba del rei Melcior: una tempesta de realitat innecessària. Votareu un partit que us prometi el referèndum pactat -així no us traïu- i que a més a més “prometi” mesures socials. Avui en dia, les mesures socials les prometen tots. Des dels membres del PP fins als membres d’Unió (que volen abaixar l’IVA de les perruqueries). La promesa de les mesures socials és la promesa que als anys 80 eren els llocs de treball. Quatre anys sense protestar, sense manifestar-se, escrivint articles sobre bars altre cop, sense nedar com un salmó, al dolç aquari on hi ha sempre menjar i coartades i on no arriben mai els taurons d’Hisenda.