Un que neda bé
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAmb el nedar succeeixen dues coses, que són: saber-ne o no saber-ne. Jo no puc ficar-me en les regles d’un art que té molt de gimnàstic, i conseqüentment d’higiènic, perquè després d’haver-me examinat tres i quatre vegades en presència de persones tan competents com nombroses, he averiguat que no hi entenc pilota. [...] L’home que neda bé... -Mireu-lo; fins en el mes de desembre, embolcallat en la capa, en el modo de caminar li coneixereu que enyora l’aigua. Sempre que l’ocasió es presenta, mou braços i cames; en el llit es tira com si el seu cos hagués de topar amb les flexibles masses líquides; dorm en actituds natatòries i somiant dóna braçades a dreta i esquerra, comunicant de vegades tal moviment a son cos, que el desperta un nyanyo que s’ha fet amb la capçalera. [...] I a les primeres calors, un dematinet es lleva ple de goig, s’arma de tovallola i sense piular se’n va a la mar vella. Arribat allà, mira a tot el seu voltant amb l’esperança que cap nedador no se li haurà anticipat, i en efecte, sol tenir el gust que en aquella matèria ningú no li ha passat la mà per la cara: ell és el primer que es fica a l’aigua: ja voldria tornar a ser a Barcelona per fer-ne gala. [...] Durant els primers dies d’estiu, quan els aficionats poc entusiastes estan indecisos sobre començar a banyar-se, ell saluda els seus coneguts amb la significativa frase de: -Ja n’he pres quatre. -Ja n’he pres cinc. -Ja n’he pres sis. Vol dir banys. Amb quin aire de superioritat contempla els nedadors poc experts! Amb quina malícia més innocent els deixa ficar-se a l’aigua, adelantar-se nedant i de prompte s’hi tira ell, neda bon rato per sota i se’ls apareix davant havent-los guanyat avantatge! En l’arena de la mar vella és on troba ell coneixements i amistats, advertint que únicament li són simpàtics els nedadors modestos i curts de gambals; perquè no pot sofrir que ningú es tingui per tant bon nedador com ell, i a pesar de no tenir mala índole, amb son pare renyiria si en semblant matèria tractés de posar-se-li davant. [...] Li fa llàstima aquella nombrosa caterva que es pensen haver fet una gran cosa quan en acabar l’estiu parlen d’haver anat a nedar tantes vegades, sent que el que realment i vertaderament han fet ha estat banyar-se, com podrien haver-se banyat a casa seva en una immunda banyera d’estany. [...]
