Els raigs X de Röntgen (1896)

De l’article del metge i polític republicà i catalanista Francesc Pi i Sunyer (Roses, 1857 - 1907) a La Vanguardia(26-II-1896). Traducció pròpia. Avui fa 130 anys que, en una conferència a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, s’explicaven per primer cop a Espanya els raigs X descoberts pel físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen (Lennep, 1845 - Múnic, 1923). Quinze dies després, el doctor Pi i Sunyer divulgava la novetat científica amb aquesta peça.

Són d’ahir i ja omplen el món. No cal dir que ens referim als cèlebres raigs X, descoberts pel doctor Röntgen, professor de Würzburg, que són objecte de recerques constants a totes les acadèmies científiques i dels quals s’ha tractat a totes les publicacions periòdiques, tant generalistes com científiques. [...] En aquest article vull remarcar la seva utilitat pràctica en una de les qüestions que més importen a tothom: l’alleujament dels mals que pateix la humanitat. Era una conseqüència natural i immediata del descobriment, que es procura aplicar a la Medicina: el de l’anomenada fotografia a través dels cossos opacs. La ciència del diagnòstic, mercè als nombrosos mitjans d’investigació que posseïm, ha fet grandíssims progressos en aquest segle XIX, havent assolit en certs punts tal perfecció que resulta vertaderament meravellosa; però queden encara tants punts obscurs, és tan difícil a vegades limitar en quin punt de la profunditat dels teixits esdevenen els processos i fenòmens sospitats i quina és la vertadera naturalesa d’aquests processos, que immediatament que s’ha estat en possessió d’un mitjà que travessa els cossos opacs i revela allò que queda rere d’ells, s’ha cregut poder il·luminar totes aquestes tenebrositats, esperant que els raigs Röntgen, des del punt afectat, podrien impressionar la placa sensible, deixant constància en ella de la naturalesa del procés morbós i de la seva localització exacta. ¿Els fets han satisfet aquestes esperances? Fins ara els resultats han estat esperonadors i, en alguns casos, vertaderament feliços. Lannelongue ha mostrat a l’Acadèmia de Ciències de París la fotografia d’un fèmur afectat d’osteonuelitisi, notant-se perfectament en la fotografia unes taques blanquinoses situades a la part central de l’os o en la seva canal, taques que són la imatge dels focus osteonuelitísics. [...] També s’ha pogut precisar pels raigs X el punt exacte d’una fractura de cama; i el doctor Neusser ha fotografiat càlculs o pedres a l’interior d’una bufeta urinària. ¿Es podrà il·luminar, mitjançant els raigs X, l’interior de les cavitats del cos humà per tal de poder veure anomalies que contenen? L’èxit assolit pel doctor Neusser fotografiant càlculs fa suposar que es podrà fer. No serà pas fàcil, perquè la fotografia a través dels cossos opacs és, fins ara, en realitat, un joc d’ombres més o menys obscures, i l’eixam de vísceres, vasos i nervis continguts a les cavitats i amb la cintura òssia que les revesteix ha de ser molt difícil obtenir resultats clars, evidents d’entre el cúmul d’ombres que hauran de quedar marcades en la placa sensible. Però tot i que això sigui difícil, no oblidem pas que som a l’inici del descobriment i que aquest serà necessàriament perfeccionat. Mireu només la diferència que va des de les instantànies fotogràfiques d’avui a les primeres proves obtingudes pel descobriment de Niépce i de Daguerre, en les quals calia una llarga exposició per obtenir clixés perfectes. [...]