Un dels documentals amb més opcions d’emportar-se l’Oscar és Mr. Nobody contra Putin, un treball magnífic per la seva capacitat de denúncia però, sobretot, perquè retorna a l’essència del gènere. Les imatges van néixer com a testimoni d’una realitat fins i tot abans que hi hagués cap intenció de convertir-les en projecte cinematogràfic. Inicialment, la finalitat d’aquestes gravacions havia de ser una altra. Però un punt d’inflexió en va canviar el destí, gairebé a conseqüència de la perplexitat que experimentava qui gravava les imatges.
El protagonista és Pavel Pasha Talankin, professor d’una escola de primària de la ciutat de Karabaix, al cor de la Rússia industrial, a la regió muntanyosa dels Urals. La localitat és famosa perquè la Unesco la va declarar el lloc més tòxic del planeta. L’esperança de vida dels seus habitants és de 38 anys. El Pasha és el coordinador d’esdeveniments de l’escola i el càmera de tot allò que hi passa. Un dinamitzador de la vida cultural del centre molt estimat pels alumnes. Ell explica com la seva feina va canviar dràsticament el febrer del 2022, amb la invasió d’Ucraïna, quan va arribar a l’escola una pauta amb la nova política d’educació patriòtica federal. Des d’aleshores, els alumnes han de presentar la bandera i desfilar com soldats cada matí, cantar l’himne i recitar discursos patriòtics. Els professors han de predicar a les aules unes lliçons guionitzades que són pura propaganda sense cap fonament acadèmic. El Pasha té l’obligació de gravar-ho tot i introduir les imatges en bases de dades del govern per demostrar que l’escola respecta les ordres del règim de Putin. La càmera esdevé testimoni de tot el procés d’adoctrinament. Les hores que abans el Pasha dedicava als estudiants, ara les passa al servei de la propaganda. El contrast entre l’abans i el després de la invasió russa ens fa veure com s’ha transformat la vida a Rússia i s’imposen la por, la censura i l’opressió. No només veiem com canvia l’estat d’ànim del protagonista, sinó el dels seus alumnes i exalumnes. Hi ha escenes molt commovedores sobre l’impacte de la guerra en les seves vides. La possibilitat de facilitar tot el material gravat a un documentalista de més enllà de la frontera russa és el que motivarà el Pasha a continuar. Es converteix en aquest Mr. Nobody del títol que combat Putin des de la més absoluta humilitat, des de la lògica de la seva feina, des de l’afecte pels estudiants, l’amor al seu país i les seves conviccions democràtiques. “Crec que el que has fet tindrà un gran impacte”, li diu una veu a través del mòbil. I és així. Mr. Nobody és a les portes de guanyar un Oscar a Hollywood mostrant l’abisme en el qual s’enfonsa el sistema educatiu rus i, per tant, la societat russa. Ho fa sempre amb un sentit de l’humor que neix del dolor i de les escenes més esperpèntiques que provoquen els absolutismes. És un documental que colpirà els mestres i que pot ser un bon antídot per a tots aquells joves que es fascinen amb la ultradreta.
