Ciència als EUA: retallades sexistes i racistes
Llegeixo compulsivament un article a la revista Science de la setmana passada que m’arriba per correu electrònic des de l’altra banda de l’Atlàntic. Mentre avanço en la lectura, els ulls em surten de les òrbites i, quan l’acabo, la pressió ocular m’ha fet regalimar llàgrimes galta avall. Me les eixugo i escric. Ho vull compartir. I aquí em teniu.
L’article parla de la transformació de la National Science Foundation (NSF) –la segona institució de finançament científic més important dels EUA–, que va molt més enllà de les retallades pressupostàries del 55% proposades. L'administració Trump vol reestructurar l'entitat reduint les 37 divisions actuals a 5 clústers enfocats en àrees específiques –IA, energia nuclear o biotecnologia–, abandonant el suport transversal a la ciència bàsica. A més, programes emblemàtics com el Louis Stokes Alliances for Minority Participation (34 anys impulsant la diversitat en ciència) han estat suspesos perquè violen la directriu presidencial d'eliminar els programes de "diversitat, equitat i inclusió".
Els ulls se us humitegen, no? Doncs n’hi ha més: es justifiquen les retallades com a ajustos “organitzatius”, però les dades apunten a una realitat diferent. No només es redueix el suport a la recerca bàsica, la qual cosa afebleix dràsticament la pluralitat acadèmica, sinó que s’evidencia un patró discriminatori contra dones i minories. Les dades són contundents: el 58% dels ajuts a la recerca suprimits per les retallades pertanyien a dones investigadores, tot i que aquestes només dirigeixen el 34% dels projectes actius. Les xifres són igual d'esgarrifoses per a investigadors negres (17% de les cancel·lacions tot i ser el 4% del total) i hispans, que tenen el doble de possibilitats de perdre el finançament.
El cas de la NSF il·lustra un fenomen global: com les polítiques aparentment tecnocràtiques poden ser vehicles per a la discriminació sistemàtica. Quan es cancel·len programes específics amb l'argument que "afavoreixen determinats grups", el que realment s'està fent és perpetuar un statu quo que històricament ha exclòs aquests mateixos grups. Les barreres estructurals que han impedit l'accés equitatiu a la recerca durant dècades no desapareixen simplement ignorant-les. Al contrari, quan s'eliminen els mecanismes correctors, aquestes desigualtats s'amplien.
El que està passant a la NSF hauria de servir-nos d'advertència aquí a Catalunya i a Europa. Les polítiques d'excel·lència científica aparentment neutres poden amagar biaixos profunds. Quan es parla de "mèrit" sense reconèixer que les oportunitats per demostrar-lo no han estat equitatives, s'està legitimant la discriminació. A més, quan s'ataca la diversitat, s'ataca la mateixa qualitat de la ciència.
Les institucions científiques catalanes i europees n'han de prendre nota i enfortir els seus mecanismes d'equitat i inclusió abans que sigui massa tard. Perquè, com demostra el cas estatunidenc, la discriminació pot arribar embolicada en la retòrica de la neutralitat i l'eficiència.