Sánchez, Puigdemont i els ratolins
La legislatura espanyola no ha tingut ni un dia tranquil. Pedro Sánchez ha hagut de mantenir els equilibris dels socis de legislatura sabent que, més que una majoria en positiu que li permetés governar, sempre ha sigut una majoria per evitar una alternativa de dretes.
Fruit de la seva autoconfiança de dimensions còsmiques, Sánchez va pensar que podria més l’espant que l’amor i que l’alternativa al seu govern seria prou temible per mantenir el suport dels aliats que el van fer president sense treballar-se’l. Els socialistes van oblidar el factor humà pensant que no calia dedicar atenció als socis i així, de passada, evitava incomodar el president de la Generalitat, Salvador Illa. Es podia negociar, però sense complir gaire per no incomodar el soci del PSC.
Un ministre molt proper a Sánchez ho deia en privat fa uns mesos quan se li preguntava sobre la manca de compliment d’acords concrets amb Junts menystenint la capacitat de reacció. El ministre definia la situació amb suficiència quan se li preguntava pels pocs avenços i les amenaces de Junts: "Nosaltres tenim molts ratolins i alguns són més rebels que d'altres". De fet, utilitzava la paraula "revoltosos". En plena voràgine del Madrid sobreexcitat, era incapaç de calcular la necessitat d’atenció i singularització que reclama un Puigdemont que recorda i representa permanentment el 2017.
Aquesta setmana, amb intermediació de Jordi Basté i Gemma Nierga, Sánchez ha fet un acte de contrició públic per ocupar-se del que considera el ratolí díscol. El president del govern espanyol ha assumit els seus "incompliments" i "retards", però sobretot li ha dit a Puigdemont que els acords de Brussel·les suposen "un full de ruta, una oportunitat històrica per resoldre un conflicte polític que ve de lluny". D’aquesta manera, Sánchez obre la porta a alguna cosa més que la negociació d’algunes mesures sobre multireincidència o la facturació digital encara que vagi contra l’estratègia de la "normalització" que defensa el president de la Generalitat i que no tingui especial credibilitat. De passada, li deixa entendre a Puigdemont que si li manté el suport hi haurà una possibilitat d’avenços sobre l’estatus català que mai no seria possible amb el PP i encara menys amb un PP dependent de Vox.
El president del govern va dir obertament que "estem al tram final de la llei d’amnistia", mentre l’expresident es prepara per passar el novè Nadal belga. Al partit es comença a parlar de les condicions de tornada el 2026 i de com reestructurar els equilibris interns; també de quin paper jugarà l’expresident, però tot això només es comenta en privat. En públic, tothom espera a veure si el Tribunal Suprem porta al límit la seva insubordinació.
El PSOE és poc propens a complir els acords que negocia i és un expert a deixar els pactes als llimbs i esperar que escampi. Però l’aproximació del PP a Junts a través del Foment de Josep Sánchez Llibre els ha posat nerviosos. Si bé els populars no tenen una interlocució pública amb els juntaires, sí que hi ha canals indirectes i també directes al Congrés amb Miriam Nogueras. De la mateixa manera que sempre hi pot haver una via oberta amb el PSOE a través de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.
APROXIMACIÓ PP, JUNTS, PSOE
La novetat del panorama és que el PSOE no ha deixat morir la iniciativa per endurir les penes als multireincidents escudant-se en els seus socis d’esquerres, sinó que ha arribat a un acord amb Junts que també ha aconseguit el suport del PP. D’aquesta manera es tira endavant una mesura que gira el PSOE cap a la dreta i contraresta els arguments de l’extrema dreta sobre inseguretat.
Les mesures pactades són moviments de les plaques tectòniques i porten el PSOE cap a una majoria de centredreta aproximant-se a l’eix ideològic de Junts i despenjant-se dels socis de la seva esquerra.
La supervivència de Sánchez està lligada a l’amnistia i alhora condicionada per ella perquè els socialistes temen que Junts es distanciï definitivament quan hagi aconseguit el retorn del president. Pensen que si Puigdemont torna, perdrà els incentius polítics per donar suport al PSOE. Però aleshores molt probablement estarem a prop d’unes eleccions generals on es contraposi el model social i polític del PSOE i el PP, i en les quals Junts intentarà revalidar els set diputats que l’han tornat al tauler polític.
Si alguna cosa uneix els firmants de l’acord sobre la multireincidència és l’amenaça de l’extrema dreta. Un altre cop pesa més l’espant que l’amor.