Secrets que s’han d’explicar
Dimarts l’Info K, l’informatiu per a nens del canal Super3, va dedicar part del programa a explicar com s’ha d’actuar en cas de patir abusos sexuals. Un tema molt delicat que provocava curiositat televisiva: era interessant veure quin enfocament periodístic havien plantejat per oferir als nens dades útils que ells mateixos poguessin interioritzar sense que ferís la seva sensibilitat.
En els titulars de l’inici ens advertien: “¿Sabeu que hi ha secrets que sí que s’han d’explicar?” Un reclam contundent. La Laia Servera, directora i presentadora del programa, ho abordava de manera directa: “Avui volem dedicar la primera meitat del programa a tractar un tema una mica complicat. Aquests dies s’està tractant moltíssim en els informatius dels grans. Sabeu què són els abusos sexuals?” i a partir d’aquí ens ensenyaven com es desenvolupava un taller per a nens de cinquè de primària (deu anys) que la Fundació Vicky Bernadet organitza per a les escoles. A través d’un conte infantil es transmetia als nens la importància d’explicar el que provoca sofriment i, en definitiva, un consell molt important a la vida: saber dir no. “Secrets que fan patir, sempre s’han de dir”, deia un dels rodolins del conte. “Petons no desitjats, diguem no (ben dit) i s’ha acabat!” Després, la reportera Mireia Prats recollia les impressions que s’havia emportat la canalla d’aquell taller. Com és lògic, tots havien entès la importància d’allò que els explicaven i reproduïen el missatge clau: verbalitzar allò que algú t’ha obligat a no revelar.
La informació era útil per als nens però sobretot per als pares. Davant la reticència incomprensible d’algunes famílies i escoles per tractar aquest tema tabú dels abusos, el reportatge de l’Info K demostrava que la tasca de sensibilització, informació i prevenció no necessita ni detalls escabrosos ni posa els nens davant de cap situació traumàtica. Al contrari, els dóna eines emocionals i socials molt útils no només en cas d’abusos sexuals sinó en situacions de patiment o angoixa que costen exterioritzar.
Més enllà del conte, dels rodolins pedagògics, dels tallers, el que feia l’Info K era una cosa més important: oferir recursos i fer perdre la por a parlar-ne. Demostrar que els nens viuen l’experiència de manera positiva. Servei públic de vital importància. Una vegada més, un Info K valent que s’atreveix a anar més enllà de la zona de confort informativa. Si el programa es posa aquests reptes en el seu contingut serà més fàcil que famílies, escoles i societat en general superin certs tabús nocius.