Les selfies del president Zelenski
Dilluns a la matinada el president Volodímir Zelenski difonia un vídeo al món. Amb una gravació feta amb el seu telèfon, començava ensenyant el carrer des de la finestra de les seves oficines. A continuació, subjectant el mòbil amb la mà i enfocant-se a la cara a manera de selfie, caminava per un passadís fins a seure a la taula del seu despatx mentre deia: “És dilluns a la nit. Acostumem a dir que els dilluns són un dia dur. Però hi ha una guerra al meu país, de manera que, per a nosaltres, cada dia és dilluns”. Un cop s’asseia a la cadira del despatx, Zelenski deixava el mòbil sobre la taula i aleshores passava a ser una càmera frontal la que continuava enregistrant-lo segons els codis habituals d’un missatge oficial. L’inici de la seqüència resultava televisivament insòlita per a un discurs a la nació, amb una narrativa més pròpia de la ficció que de la comunicació política, sobretot per la dinàmica de la posada en escena, el punt de vista i un guió que combinava dosis de realisme, sarcasme, èpica i habilitat comunicativa.
La realització d’aquest vídeo no és gens casual. És el segell mediàtic de Zelenski. Connecta amb la seva trajectòria professional com a actor. El 2015 l’actual president d’Ucraïna produïa i protagonitzava una sèrie titulada Servant of the people (Servidor del poble). Hi interpretava un professor d’història de secundària que es feia famós després que es viralitzés a les xarxes un vídeo on se’l veia a l’aula malparlant contra la corrupció del govern del seu país. La popularitat del professor portava el personatge a la presidència d’Ucraïna. La ficció, de tres temporades i un total de 51 episodis, es va emetre a la televisió ucraïnesa i russa fins al 2018. A la sèrie, gravada en rus, es feia referència en alguna ocasió a les dificultats d’encaix entre Rússia i Ucraïna, sobretot apel·lant a aspectes culturals i identitaris. El professor protagonista, per exemple, havia d’aprendre ucraïnès un cop es convertia en president i es feia embolics amb l’idioma que provocaven malentesos. L’emissió d’aquesta sàtira política va servir als ucraïnesos per reflexionar sobre determinades polítiques absurdes del seu propi país. La realització d’aquella sèrie tenia una particularitat narrativa: el professor de secundària i més tard president s’autogravava amb el mòbil per dirigir-se directament al seu electorat i, de retruc, a l’audiència que estava enganxada a la sèrie.
El 2018 Zelenski va fundar un partit polític amb el mateix nom de la sèrie: Servidor del Poble. I el 2019 va ser escollit president amb un 73% dels vots a la segona volta. Molts dels vídeos de campanya que va fer servir Zelenski per convertir-se en president de veritat incloïen seqüències de la ficció que havia protagonitzat a la televisió. I, a més, també feia servir l’estratègia de les gravacions amb el mòbil per dirigir-se als seus electors. Exactament igual com ho va fer aquest dilluns de matinada. És inquietant com Zelenski ha difuminat aquesta línia entre realitat i ficció. I com està utilitzant el llenguatge televisiu per mantenir els vincles amb els ucraïnesos i per combatre una batalla important en temps de guerra: la de la comunicació.
