11/04/2020

Una sèrie per mirar amb adolescents

3 min

A Netflix hi trobareu Esta mierda me supera ( I’m not okay with this ). Si us va agradar Stranger things, vau connectar amb el món adolescent de The end of the f*** world i ja us heu empassat Sex education, esteu predestinats a veure aquesta sèrie de set episodis de vint minuts. La protagonista és la Sydney, una adolescent amb certes dificultats per encaixar a l’institut. A l’explosió hormonal i les contradiccions pròpies de l’edat s’hi ha de sumar el trauma per la mort del seu pare i fer-se càrrec del germà petit perquè la mare treballa nit i dia en una cafeteria. Un nou factor complicarà encara més la seva existència: els superpoders. No es tracta dels superpoders propis d’una heroïna que utilitzarà el seu do per fer el bé o tenir una vida més còmoda. Es tracta d’una condició que li arriba de manera inesperada i ella mateixa desconeix com controlar. En aquesta primera temporada, aquests superpoders els exterioritza sense voler quan sent ràbia contra les persones del seu voltant. Té el do de la telecinesi gairebé com un mecanisme casual de defensa i a poc a poc va descobrint les dimensions que pot adquirir la seva energia paranormal. De fet, les imatges que veurem en els títols de crèdit inicials ja ens avancen que els estralls que provocarà el seu do seran devastadors i que serem testimonis d’una progressió insospitada. La gràcia rau en que aquest espòiler que fa la mateixa sèrie és el que serveix d’esquer narratiu.

Esta mierda me supera manté un esperit cinematogràfic i una estètica que recorda moltíssim The end of the f*** world. Té un aire dels anys vuitanta tot i que l’acció transcorre en l’actualitat. S’han diluït els objectes i referents temporals que li poden donar modernitat. És com si tot passés en una mena de context atemporal que estèticament ens remet més al passat que al present. El vestuari i, sobretot, la banda sonora amb grans èxits dels vuitanta i noranta hi ajuden clarament.

L’argument d’aquesta sèrie no és gens innovador. Connecta amb l’esperit de Carrie. Una jove en l’entorn hostil d’un institut té un do que pot utilitzar contra aquells que li faran la vida impossible. El crescendo habitual cap a un ball de final de curs ens remet també a aquest univers narratiu. Però Esta mierda me supera no té la voluntat d’explicar una història terrorífica ni la transformació d’una jove venjativa. Al contrari, és una mena de naixement incipient d’una superheroïna que haurà de fer l’esforç d’entendre quin serà el seu rol a la vida. Una missió que, al capdavall, comparteixen tots els adolescents. Els superpoders són, en certa manera, l’element simbòlic que representa l’habilitat de gestionar les pròpies emocions i triar com voldràs relacionar-te amb el món.

stats