DIETARIVV

16/9: Contra l’impossible

HI HA OBJECTIUS polítics que a algunes persones els semblen impossibles. I hi ha objectius polítics que a algunes persones els semblen no desitjables. No és el mateix. Les grans figures de la història de la humanitat han treballat perquè allò que els semblava bo i positiu fos possible. Hi han treballat a curt, llarg i molt llarg termini. Quan han planejat aquest objectiu desitjable, els han dit que era impossible. Però no per això hi han renunciat. No han dit: això seria bo i necessari, però ho deixarem córrer perquè és impossible, perquè les forces que té en contra són massa poderoses. Al contrari, han considerat que si l’objectiu era desitjable, calia aplicar tota la capacitat de treball, d’estratègia i de tenacitat per aconseguir que fos possible. Hi ha gent que diu que la independència de Catalunya és un objectiu no desitjable. Hi tenen tot el dret. I hi ha qui insinua que és un objectiu desitjable, però que s’hi ha de renunciar perquè és impossible, perquè Espanya mai no ho permetrà i s’hi oposarà amb totes les seves forces. No em sembla un bon argument. Més aviat em sembla una excusa dels qui no tenen prou coratge per dir que els sembla un objectiu no desitjable, i disfressen la seva renúncia dient que és impossible.

Més continguts de