30/09: Sota el fanal

PAUL PRESTON DIU que comença cada any el curs d’història d’Espanya explicant un acudit. És el d’un borratxo que busca alguna cosa al peu d’un fanal. Un amic li pregunta què fa. “Busco la clau de casa”, li respon. “L’has perduda aquí?” “No, l’he perduda un carrer més avall”. “I per què no la busques a l’altre carrer?”“Perquè allà no hi ha llum!”A Preston, l’acudit li serveix per explicar el dogmatisme metodològic d’alguns historiadors que, per afirmar les seves teories, busquen els fets no pas allà on són, sinó allà on els convindria que fossin i on sabrien trobar-los i què fer-ne. Ara l’acudit també li pot servir per explicar aspectes de la història contemporània d’Espanya. Amb el precedent basc, l’Estat busca els adversaris que vol desactivar a la zona que hi ha sota el fanal de la violència. Perquè allà creu saber què fer-ne, si els troba. Tot i que, com a l’acudit, la clau sigui a uns quantes carrers de distància del cercle il·luminat per la violència, en el que per a ells és una zona fosca. Com és obvi, el borratxo de l’acudit no troba mai la clau. Perquè per molta claror que hi hagi, la clau no és allà. Ara, no és estrany que, per conveniència, per impotència o per por del ridícul, comenci a cridar que l’ha trobada.