La setmana dels barbuts i els Tres Tombs

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAquest és el nom que es dóna als dies que s'escauen a mitjan mes de gener, els quals es creu que són els més freds de l'hivern. Els "barbuts" són Sant Pau, primer ermità, Sant Maur i Sant Antoni, abats. [...] La devoció que de temps antic s'ha tingut a Sant Maur ha estat molt popularitzada per raó d'haver estat considerat infal·lible guaridor dels qui pateixen d'esmolladura. [...] La imatge de Sant Antoni Abat, posada a la veneració dels seus fidels devots en companyia d'un porquet i, com a sant miracler [havia guarit un porc coix d'una pota], proclamat patró de les bèsties, però de manera molt especial de les de peu rodó, sense distinció de categories, és a dir, des de l'ase orellut fins al més brillós cavall, sens descomptar el "matxo", ni la somera, la mula i l'euga; resultant de tot això que el poble, amb aquell aire de bon humor que posa en totes les coses, l'anomena "Sant Antoni dels ases" o "Sant Antoni del porquet" sense que això vulgui expressar intencionada irreverència envers el Sant. Encara cal afegir més, i és que, havent-se introduït a Europa, a l'edat mitjana, una malaltia procedent de les terres de Llevant que causava innombrables víctimes, uns devots de Sant Antoni de la població de la Viena francesa, del departament del Delfinat, on s'hi custodiaven unes relíquies del Sant pregaren-li els concedís la gràcia de poder guarir aquella malaltia amb la seva protecció. Com sigui que aquest mal es propagà a la nostra pàtria, els Consellers acordaren acceptar la proposta dels religiosos Antonians de venir a establir un hospital a Barcelona, com de fet succeí, [...] Amb el temps, la malaltia, mercès als avenços de la ciència mèdica, va anar desapareixent. Desapareguda la malaltia van desaparèixer també els religiosos antonians; però la tradició quedà vivent, amb el costum de portar les bèsties a beneir [...] i això feia que la diada fos solemnialment festejada amb les passades del Tres Tombs, tradicional nom que ha quedat popularitzat, sobrevivent encara. [...]