29/1: Sil·logismes

El sil·logisme és un antic i acreditat procediment deductiu en què a partir de dues premisses certes relacionades entre elles obtens una conclusió també certa. La seva aplicació a la política és complicada, perquè no tots estem d’acord sobre la certesa de les dues premisses. Poso un exemple. Aquests dies se’ns ha proposat un sil·logisme que segueix tots els paràmetres del mètode lògic: les democràcies no generen exiliats; Espanya és una democràcia; per tant, Puigdemont no és un exiliat. Però davant d’aquest sil·logisme se’n pot proposar un altre, no menys lògic, compartint la premissa major: les democràcies no generen exiliats; el president Puigdemont és un exiliat; per tant, Espanya no és una democràcia. Què diferencia els dos sil·logismes? Òbviament, la segona premissa. Acceptem que la premissa major és certa. Llavors, perquè la conclusió sigui creïble, cal demostrar que és certa també la segona. En aquest sentit, i a favor del segon sil·logisme, em sembla més senzill demostrar que Puigdemont és un exiliat, segons la definició clàssica del terme, que no pas demostrar que Espanya actua sempre com un estat democràtic, segons la definició clàssica del terme. (I on posa “exiliats” posem-hi també “presos polítics” i funciona igual).

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor