L’EDITORIAL

La socialdemocràcia sueca, en perill

Suècia és un bon mirall per analitzar què passa quan un estat del benestar en crisi es combina amb una arribada important de població estrangera

Aquest diumenge se celebren unes eleccions a Suècia que poden significar la fi del que durant molt de temps s’ha considerat una mena de paradís de la socialdemocràcia, un país amb impostos elevats però amb un estat del benestar de qualitat que garantia una elevada cohesió social per a tots els seus ciutadans. Aquest model, però, està en crisi, i una força d’extrema dreta xenòfoba, els Demòcrates de Suècia, pot ser avui segona força parlamentària amb el 25% dels vots i resultar clau per a la governabilitat.

La pujada dels extremistes, que fan bandera del rebuig a la immigració, a la qual culpen del col·lapse del sistema, no s’entén sense la davallada dels socialdemòcrates, que han estat governant els últims anys amb el suport dels ecologistes i l’esquerra alternativa. Una part del seu electorat tradicional ha vist com empitjoraven les seves condicions de vida sense que l’estat, abans garantia d’igualtat, hi pogués fer res, i ara es pot sentir seduït pels discursos reduccionistes que troben en l’immigrant l’explicació de tots els seus mals. Això, que ja ha passat en altres indrets com França i Itàlia, pot passar ara també a la Suècia que va tenir Olof Palme de primer ministre.

En tot cas, Suècia és un bon mirall per analitzar què passa quan un estat del benestar en crisi es combina amb una arribada important de població estrangera. Suècia és el país de la UE que ha acollit més refugiats, uns 400.000 des del 2012, i els plans d’acollida han resultat insuficients, de manera que s’ha acabat afavorint la demagògia xenòfoba, segons la qual els immigrants són un focus de criminalitat i jihadisme. La realitat és que, abans fins i tot de l’arribada d’immigració, el sistema suec ja donava símptomes d’esgotament i ineficiència, i l’esquerra no ha estat capaç de trobar-hi solucions. Un bon exemple d’això són els problemes d’accés a l’habitatge que castiguen els joves que volen emancipar-se, i fins i tot els que aspiren a canviar de domicili. La bombolla especulativa, que ha disparat els preus del lloguer i la compra, i un complicat sistema de llistes d’espera han convertit l’accés a l’habitatge en una odissea. El sistema sanitari i l’educació també estan qüestionats pels suecs, que consideren que no estan a l’altura dels impostos que paguen.

El resultat de tot plegat és que el mirall de la socialdemocràcia sueca, un sistema que semblava haver aconseguit una mena de “capitalisme amb rostre humà” on no es deixava caure ningú i s’afavoria la integració de la població estrangera, està ara en perill. Si l’onada populista i autoritària s’acaba imposant a tot Europa, serà el mateix projecte de la UE el que estarà en perill. Per això caldrà estar molt atents al resultat d’aquesta nit a Suècia.

Més continguts de