El festival Sónar arriba a la vintena edició. El 1994, quan va néixer, pocs li haurien pronosticat un present tan brillant. Unir música electrònica, noves tecnologies i música de ball era en aquell moment una gosadia, per no dir una heretgia. I segueix sent avui un camp obert a l'experimentació, però ara amb un públic multitudinari. En la primera edició el festival va tenir 5.949 espectadors. En la de l'any passat es van fregar els 100.000. Aquest 2013, amb el canvi d'ubicació -la nova seu diürna de Montjuïc-, s'ha crescut en capacitat i pressupost: 5,3 milions. El Sónar, doncs, no només no nota la crisi, sinó que dóna una nota d'optimisme a un panorama cultural que, arrossegat per mesures tan letals com el 21% de l'IVA, no travessa precisament el seu millor moment. Igual com passa amb el més jove Primavera Sound -una experiència amb la qual manté molts paral·lelismes-, el seu èxit internacional el blinda: més de la meitat dels espectadors són estrangers, amb un predomini clar dels britànics. El Sónar és un negoci privat -els ajuts públics, de la Generalitat i l'Ajuntament, són inferiors al 6%- que ha sabut aprofitar la marca Barcelona i que, a canvi, ell mateix ha contribuït decisivament a reforçar-la: amb prestigi, qualitat i turisme cultural.
En aquestes dues dècades, 7.000 artistes han omplert els escenaris del festival. El Sónar té avui una dimensió popular i unes complicitats professionals que el fan una cita imprescindible per al gran públic i un espai de constant experimentació: aquest mateix any hi ha el Sónar + D, dedicat a les novetats tecnològiques i que funciona amb la col·laboració del Mobile World Capital. Com ja és habitual, en aquesta vintena edició el cartell és de luxe. No hi falten discjòqueis de primera línia i grups com els Pet Shop Boys, els alemanys de Kraftwerk o el jove californià Skrillex, que ha multiplicat la popularitat de la música electrònica als Estats Units. L'oferta, a més, inclou una àmplia presència d'artistes catalans, i no precisament per quota nacional, sinó per mèrits propis, cosa que, de passada, i per si algú encara en dubtava, demostra que és un festival viu i arrelat.