4/9: Supèrbia

Josep Borrell i Manuel Valls són d’idees absolutes, contundents, inflexibles

Josep Borrell i Manuel Valls estan tallats pel mateix patró. Militen en un jacobinisme radical i sense escletxes, tots dos des d’una certa aristocràcia intel·lectual. Són d’idees absolutes, contundents, inflexibles. Potser en tots dos casos el combat contra els seus propis orígens catalans ha exagerat la duresa d’aquest jacobinisme compacte i tallant. Els dos personatges s’assemblen tant que comparteixen el mateix defecte polític, que es també un defecte humà: la supèrbia. Són tan i tan llestos, tan poderosament intel·ligents, que si algú no pensa com ells és que és burro. És que no en té ni idea, al contrari que ells, que sí que en saben. Per això han respost tots dos, gairebé a cor, amb els mateixos termes als 52 diputats francesos que han demanat la llibertat dels presos polítics catalans: els han dit que són uns ignorants, que no saben res. No els han contestat els arguments amb arguments, no els han dit que ells ho veuen diferent, no s’han posat a discutir-hi, com toca fer als polítics. Des de la supèrbia, els han dit ignorants. Una supèrbia que, en tots dos casos, no és un accident, sinó que forma part del nucli essencial de la seva personalitat política. Borrell i Valls s’assemblen tant que són perfectament intercanviables. 

Més continguts de