15/04/2021

Aquí tenen el meu braç

2 min

Vacunar-se no és obligatori i ja comencem a trobar-nos amb casos de gent que diu que li han donat hora però no hi pensa anar. Si vacunar-se no és obligatori, per quina raó els estats frenen la distribució de les vacunes a l’espera de si causen més trombosis? Vaig anar al dentista per a una neteja de boca (això que es diu “higiene dental”, de la mateixa manera que depilar-se el bigoti es diu “fer-se el llavi superior”) i vaig haver de firmar un paper que em va deixar esterrecada a la sala d’espera. No vaig tenir ni esma de llegir-me l’Hola de fa un trimestre (desinfectat) de la por que tenia. Em van preguntar per les operacions, si tenia la sida, diabetis o pancreatitis, si em drogava, si era hemofílica, si em medicava. I després vaig haver de firmar que si em moria allà mateix, a la cadira, amb la boca oberta i escopint bava, no reclamaria. Vaig consentir morir-me i també quedar-me amb la mateixa activitat cerebral que un paquet d’endívies.

Amb això vull dir que ser vacunada en el meu cas no serà pitjor. He pres anticonceptius orals, aspirines i tot de medicaments d’aquells que t’impedeixen conduir maquinària pesant i provoquen trombosis. Les que hem llegit, de dalt a baix, els prospectes dels tàmpaxs i tots els efectes secundaris (raríssims, sí, com els trombes) estem preparades per arremangar-nos el braç sense cap por. Les meves cinquanta millors amigues i jo acceptem ser vacunades i firmarem el que calgui. No demandarem la Merkel. Només demanem, si pot ser, que no ens posin l’Sputnik, que es veu que t’obliga a estar cinquanta dies sense beure. I tancades com estem a la comarca, l'última cosa que ens convé, en aquests moments, és un detox.

Empar Moliner és escriptora

stats