Si tenen més de seixanta anys...

Llegeixo a l’ARA un titular, amb el suport de CaixaBank, que diu: “Tens més de seixanta anys? Això és tot el que has de saber per protegir-te dels ciberfraus”. No els tinc, però un dia, tampoc tan llunyà, els tindré. M’indigna el que llegeixo: “Amb més temps lliure, més poder adquisitiu i, en molts casos, menys familiaritat amb les tecnologies, aquest col·lectiu s'ha convertit en un objectiu habitual dels ciberdelinqüents”, i hi ha tot de dibuixos explicatius, per si no m’ha quedat clar només amb el text. A l’edició online, es mouen amunt i avall. Són personatges avis però moderns, entenguem-nos. Hi ha una senyora, de cabells curts, amb ulleres de les de llegir que es mira el mòbil. Dels peus li pengen unes sabatilles (això deu ser el temps lliure). Hi ha un senyor, mig calb i amb barba i ulleres, que posa la mà en un ordinador portàtil. Les frases fan por. Com la que he esmentat abans.

Ja m’agradarà a mi, als seixanta anys, tenir més temps lliure. Però no crec que cap de nosaltres tingui la casa pagada. Menys familiaritat amb les noves tecnologies? Fins quan els direm “noves” a les tecnologies? No és que no hi estiguem familiaritzats, és que de vegades perdem les ulleres, escolti. Si no estiguéssim familiaritzats amb les noves tecnologies no podríem anar al caixer a actualitzar la...

Un moment, perdonin. Ja remataré l’article un altre dia. Ara, mentre redactava això per a vostès, m’acaba d’escriure Brad Pitt. Diu que m’ha estalquejat l’Instagram i que em troba interessantíssima. Em vol conèixer, però està aturat a l’aeroport amb el jet privat, coi. Ara li enviaré uns euros. Tinc molta feina. Demà ja els diré el què.