El testament d’Edgar Morin

“Aviat serà mitjanit al segle”. Són paraules d’Edgar Morin que, als seus 104 anys, segueix donant mostres de la seva lucidesa en una llarga entrevista a Le Monde. Preocupat “per la regressió neoautoritària que s’estén pel món” i que afavoreix “una de les dues Frances: la que fou molt temps monàrquica, aristocràtica i religiosa, una França pétainista, enfront de la republicana, laica i social”, lamenta que als humanistes els costi fer pinya en un moment en què és imprescindible “un regeneracionisme conscient de la identitat d’origen i de la comunitat de destí de tots els humans”. I tot plegat en “un procés catastròfic en curs. I encara que Trump i Netanyahu no són pas eterns, ara mateix no hi ha opció de salut. No podem aixecar altre testimoni que el de la impotència. L’única esperança és l’improbable. Resistim”.

Edgar Morin no ha contestat mai l’existència d’Israel, però precisa: “M’inscric en la línia dels jueus humanistes, de Baruch Spinoza a Hannah Arendt, però també dels intel·lectuals israelians, com Shlomo Sand i els del diari Haaretz”. Sovint hi ha contaminació “entre l’antisemitisme, l’antijudaisme i antiisraelisme”, i s’ha de “saber distingir”.

Es declara hereu de Montaigne, però pel que fa a les possibilitats humanes “fe i dubte dialoguen sense discontinuïtat: dubto de la humanitat tot i creure en ella”. De fet, el dubte és la base del coneixement i del vertader progrés.

“La relació masculí-femení és biològicament de sexe i culturalment de gènere i ha d’arribar un estadi en què la dona sigui reconeguda a la vegada igual i diferent de l’home”. I més enllà: “Estic a favor de tot el que és trans, és a dir, que relliga” I si parlem de transgènere, “vull recordar que hi ha en la condició masculina una part femenina atrofiada, que comprèn físicament els pits, i en la femenina una part masculina atrofiada, físicament el clítoris”. D’aquí “el desig de canviar de sexe o de portar plenament els dos sexes en si”.

I per acabar, una advertència amb l’autoritat que dona la veterania: “La intel·ligència artificial confirma que podem ser instrumentalitzats pels nostres instruments”. És a dir, que podem perdre la capacitat de pensar i decidir per nosaltres mateixos, que és la més noble expressió de la condició humana. I una recomanació: Com es pot envellir sense ser vell de cap? “Fent que l’amor i la curiositat segueixin presents”. Un consell, com a conclusió: “Resisteixin”.