Avui que, segons el manual dels tòpics de guàrdia, és jornada de reflexió (i demà festa de la democràcia), permeteu que dediqui la columna a celebrar un esdeveniment important per al millorament de la nostra democràcia: el primer any d’existència de l’ARA Balears. Ahir va fer exactament un any que va sortir al carrer el primer número d’aquest diari, i és un motiu d’alegria i de festa grossa poder dir que els experts de guàrdia que no li concedien ni uns mesos de vida es van equivocar una vegada més.
Distingim l’ARA Balears de l’ARA principatí perquè no són el mateix diari, tot i que sí que són, òbviament, diaris germans. O potser seria més exacte dir que l’un és fill de l’altre. Us ho explicaran molt millor els directors de les dues capçaleres (Carles Capdevila a Catalunya, i Cristina Ros i, fins fa pocs mesos, Catalina Serra a les Balears), però diguéssim que l’ARA Balears és una conseqüència lògica i necessària del projecte de l’ARA de Catalunya, que el completa i el du a ocupar l’espai de mercat que li és natural, que és el dels lectors en llengua catalana. I diguem també que l’ARA Balears no podria existir sense la matriu del seu referent català, que li proporciona infraestructura i continguts, i també, directament, raó d’existir. Dues capçaleres per dur a terme una sola idea, ben parides i ben realitzades fins al punt que gosaria dir que una no s’entén sense l’altra.
Després hi ha els equips, naturalment. Com que un servidor només és un que passa per aquí, però que de vegades té el plaer de visitar la redacció de Palma i també la de Barcelona, em veig en condicions de dir que ni l’ARA balear ni l’ARA català serien possibles sense els professionals (sempre massa pocs, sempre excel·lents) que cada dia fan possible que el diari arribi als quioscos, als ordinadors, a les tablets i als mòbils. Com a columnista, que som els que només venim a afegir una mica de condiment a la salsa, és un plaer i un orgull escriure amb la seguretat de comptar amb uns companys d’aquesta categoria.
La primera vegada que vaig visitar una rotativa en ple funcionament va ser ara fa un any, per contemplar l’aparició dels primers exemplars de l’ARA Balears. Com a escriptor, serà sempre un dels moments més bonics que hauré viscut en la vida. Recordo l’emoció als ulls de Catalina Serra en sostenir dins les mans el primer exemplar, que es reflecteix en la que expressen els de Cristina Ros en pilotar aquest primer aniversari. Em diran que aquest és un article d’autobombo, i possiblement tindran raó, però què volen què els digui: no puc evitar sentir-me feliç per aquesta onomàstica. Com espero que s’hi sentin vostès, que tenen la paciència de llegir això i que seguiran fent servir aquest diari (tant a les Balears com a Catalunya) com el que és: un instrument de comunicació. Hi ha a qui li encantaria que aquest instrument fracassés o que deixés d’existir. Però gràcies a vostès això no ha passat ni passarà. El bombo, al cap i a la fi, el fem repicar sempre per als lectors i les lectores.