Tots a aprendre a muntar a cavall per la Catalunya independent

Escric aquesta entrada una mica matxucat: certament el Senyor no m’ha cridat per als camins de l’hípica. Però ha sigut llegir la pregunta que té El Periódico a la seva portada d’avui (“Amb la independència... ¿hi haurà trens i avions?”) i sentir el desig d’aprendre a anar a cavall, per no romandre un pobletà la resta dels meus dies. A dins s’explica que “els sistemes que regulen la circulació ferroviària i el trànsit aeri estan fora de Catalunya o en mans d’empleats estatals” i que, segons els experts, “una desconnexió sense pactar sembla inviable”. L’article assegura: “No només els avions podrien quedar-se a terra. Els trens de llarg recorregut i els AVE també podrien deixar de circular durant diversos mesos”. Prometo confitar-me la columna si estem una sola setmana sense trens i avions, però el diagnòstic sembla de pel·lícula de Roland Emmerich i, en tot cas, la pregunta de la primera pàgina prem massa a fons el pedal de l’alarmisme. El titular principal de portada (“L’incert viatge”) té també connotacions negatives i il·lustra un cara a cara entre Amadeu Altafaj i Ignasi Guardans sobre si Catalunya seguiria a la UE. Un dèficit del sobiranisme és encarar sense embuts els interrogants del procés, així que el diari fa bé d’assenyalar zones d’ombres en el mapa cap a Ítaca. Però ja que un bàndol creu que l’expulsió és un farol, un títol neutre hauria sigut més just per a un cara a cara.

Àlbum de titulars

“Un pesquer en alta mar amb destí a Madrid, interceptat amb 1.900 quilos de cocaïna” (ElPais.es. Fins a la Cibeles haurà de navegar molt)