La transició egípcia torna a començar

Dos anys i mig després de la caiguda del dictador Hosni Mubàrak, Egipte torna a començar. També amb la intervenció de l'exèrcit i, de nou, amb la població pressionant al carrer, ahir va ser foragitat de la presidència Mohammed Mursi, líder dels Germans Musulmans. Elegit amb 13 milions de vots, el seu mandat haurà durat només un any, al llarg del qual no ha aconseguit consensuar el full de ruta de la transició. Ben al contrari. Com es va veure ahir, el que ha aconseguit és unir tothom contra ell: l'ha fet caure l'aliança entre els militars i la resta de forces polítiques, amb el suport de líders religiosos musulmans i coptes. El cap de les forces armades, Abdul Fatah Khalil al-Sissi, va llegir ahir el comunicat en què anunciava l'inici d'una nova etapa política envoltat de Mohamed ElBaradei, el premi Nobel de la pau designat com a portaveu de les forces opositores laiques, el gran xeic de la Universitat d'Al-Azahar, màxima autoritat musulmana del país, i el popa Tawadros, cap de l'Església copta. El moviment de joves Tamarrud, que ha empès les protestes massives exigint la dimissió de Mursi, va donar igualment suport al cop d'estat. La Constitució de Mursi queda suspesa i se celebraran eleccions presidencials anticipades d'aquí poc temps. Interinament, el poder l'assumeix al president del Tribunal Constitucional, Adli Mansur.

Egipte encara segurament el moment més delicat de la transició de la seva Primavera Àrab. Un nou fracàs seria letal per al país. El fet que Mursi s'hagi negat a pactar una sortida negociada és, sens dubte, un mal auguri. Tot i la imatge d'unitat mostrada ahir pel bloc opositor al voltant de l'exèrcit, la divisió del país en dos blocs és un perill latent. La intervenció dels militars a través d'aquest cop tou, fet sense trets i amb celebracions al carrer, hauria de tancar una etapa de tutela de les forces armades, rere les quals s'endevina el suport dels Estats Units. La democràcia egípcia té ara l'última oportunitat per conquerir l'estabilitat, per conquerir un futur civil i pacífic, de reconciliació social i política. És tan important per al país com per a l'estabilitat regional.