El tren ja arriba a Núria aquest 1931
De la columna que el periodista Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) va publicar en el setmanari Mirador (26-III-1931) arran de la inauguració del tren cremallera de Ribes de Freser a Núria per Queralbs. L’entrada en servei d’aquella línia d’uns tretze quilòmetres de recorregut va causar sensació en una societat amb escassos mitjans de transport. Aquest cap de setmana fa noranta-cinc anys d’aquell esdeveniment.
Seria imperdonable que els esdeveniments polítics transcendentals de la setmana ens fessin oblidar de comentar un fet que mereix ésser assenyalat a la pedra blanca: la inauguració del ferrocarril de Núria. Allà on s'arribava només a peu o a cavall de mules, hi arriba un tren. En menys de quatre hores es va de Barcelona a Núria! En menys de quatre hores es pot pujar des del nivell del mar fins a 2.000 metres. Quan es construeixi el funicular del Puigmal es podrà, en un dia, anar de Barcelona al cim del Pirineu, fins a 3.000 metres, i tornar. Des d'ara, disposem d'una atracció que poques grans ciutats del món poden presentar. S'han acabat les típiques peregrinacions a Núria, però no hi perdran res ni la Mare de Déu, ni la devoció, ni l'excursionisme, ni l'esport. Cada any anaven a Núria, des dels dos vessants del Pirineu, de vint a vint-i-cinc mil persones. Tothom sap el que representava una peregrinació o una excursió a Núria. Certament, l'excursionista intrèpid no havia aconseguit prendre al devot el record que posseïa des de molts anys. Anar a Núria a veure la Mare de Déu i les congestes volia una gran vocació. Els que amb més fe emprenien el romiatge, amb la dèria de ficar el cap a l'olla, eren els matrimonis sense fills [un vot tradicional en el temple]. D'avui endavant, anar a ficar el cap a l'olla no exigirà cap sacrifici i serà tan còmode que és d'esperar que les estadístiques de natalitat aviat ens en diran alguna cosa. No cal que plorin els amants del tipisme, no cal que somiquin els devots. Ja he dit que ningú no hi perdrà res. En l'excel·lent Història de Montserrat que acaba de publicar el P. Anselm M. Albareda no s'admet que hagi fet minvar la devoció el detall que quasi ningú no hi vagi a peu, descalç o a genollons. [...] Ara anirem a Núria els que no ens havíem vist amb cor, o no havíem tingut oportunitat de fer aquesta excursió Barcelona-Núria! Totes les altres atraccions dominicals perden prestigi davant d'aquest programa. Quan el Metropolità Transversal faci les funcions que ha de fer [...] es podrà anar a Núria des de la plaça de Catalunya, sense donar cap importància a l'excursió, com aquell qui no fa res, com aquell qui va a Terrassa. Llavors caldrà posar uns pasquins semblants als que anuncien les grans línies de turisme: «De la plaça de Catalunya a Núria en tres hores i tants minuts». I quan existeixi el funicular del Puigmal, aquest anunci ens produirà a tots una certa emoció. Fins ara, només els devots, els excursionistes i els esportius s'atrevien a anar al cor del Pirineu. I a l'hivern, tenien més sentit que mai els goigs de Maragall: la Mare de Déu de Núria era voltada de soledats. El tren tampoc no ha fet perdre res a aquesta poesia: els goigs de Maragall s'han fet més actuals, i ara, a Núria, hi van les ciutats.
Manuel Brunet 1931