Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

La trencadissa de 8TV

Setmana de daltabaixos a la cadena del grup Godó. 8TV torna a ser on era fa un any. Amb l’ Arucitys als migdies i Cuní als vespres com a únics puntals. Han calgut set mesos per evidenciar que el programa de la tarda, el Trencadís, era un despropòsit a nivell de continguts des del primer dia. Va néixer agonitzant i ha mort de llarga malaltia. L’únic dia que van pensar que revifava va ser amb la visita de Belén Esteban, la gallina dels ous d’or de Mediaset. El Trencadís ha pecat de sensacionalisme en moltes ocasions i de banalitat contínua. Temes frívols, tòpics i vulgars que no generaven cap interès. Era un programa més propi dels anys vuitanta que d’una tele jove. Ha aconseguit, només, 46.000 espectadors de mitjana. La gestió de la programació que ha volgut monopolitzar Mediaset, remenant les cireres de 8TV, ha sigut un fracàs estrepitós. El Trencadís ha patit mutacions gens efectives, canvis de format que no obeïen a cap criteri sòlid. El programa ha navegat sempre a la deriva sense rumb ni remei. Amb Sandra Barneda al capdavant transmetia una sensació de titubeig i inseguretat molt gran. A sobre, també ha fallat una estrena recent que en les primeres emissions va semblar que podia ser positiva. El trident, la tertúlia setmanal de futbol que dirigia Alfons Arús, s’ha cancel·lat. En sis setmanes només quatre emissions irregulars per causes que van generar desconcert i confusió a l’audiència.

8TV avança sense línia editorial. En l’últim any, la cadena ha tingut més repercussió pel culebró matrimonial d’Arús i Angie, que ha transcendit a la pantalla, que no pas per la seva capacitat d’oferir una programació interessant i digna, una alternativa coherent a la televisió pública o una oferta original i arriscada. Per acabar-ho d’adobar, aquesta setmana el director de 8TV, Òscar Nogueira, ha dimitit enmig d’aquest naufragi de continguts.

El grup Godó no ha sabut transportar a la televisió l’èxit que ha tingut amb RAC1. L’aposta més raonable, digna i innovadora va ser la primera, la del 2001, i va ser la que van liquidar més ràpid: City TV.

El grup Godó es va vendre l’ànima al diable amb Mediaset pensant que seria la solució als seus problemes. I Mediaset volia demostrar que a Catalunya no hi havia un fet diferencial respecte a Espanya a l’hora de consumir televisió. Que els seus èxits a la Península eren fàcilment transportables aquí. Però el país se’ls resisteix. Al Trencadís ens insistien sempre que volien mostrar “ la Catalunya real ” com si no l’haguéssim vist mai fins aleshores. Una Catalunya que és evident que no han sabut trobar ni connectar-hi.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT