Trump 2.0
De moment, i si no passa res que modifiqui les coses, tot apunta que a final d'any pot tornar la pitjor versió de Donald Trump, que es convertiria de nou en president dels Estats Units.
La vegada anterior el va enxampar de sorpresa i li mancava experiència. Però en aquesta ocasió ve amb la lliçó ben apresa. L'America First de la segona ronda serà molt més America First. No hi haurà pietat. Durant els primers cent dies de mandat, que és quan més autonomia té el president, prendrà tota una sèrie de decisions que poden fer del 2025 un dels anys més importants de la primera meitat del segle XXI. Es complirà, de fet, un quart de segle i, excepte internet, la intel·ligència artificial, la creació de l'euro, el Brexit, la irrupció de la Xina en el comerç mundial i la pandèmia de covid-19, poc més quedarà per a la Història d'aquest primer tram secular.
Si es compleix la pitjor de les previsions, almenys per als europeus, el segon quart d'aquest partit de cent anys pot inaugurar-se amb la desconnexió dels Estats Units i la Unió Europea. Igual que els britànics han acabat farts de la prodigalitat dels països del sud, Amèrica del Nord està cansada de finançar l'OTAN, sostenir la guerra entre Ucraïna i Rússia que parapeta Europa de la segona, i de bregar amb una globalització que ha deixat d'interessar-li. America First ve a significar Europe second i The West, We will see (“Europa segona” i “Occident, ja ho veurem”).
Trump apostarà per un proteccionisme econòmic sense parangó, aranzels a qualsevol importació que vulgui eliminar, aposta per la indústria automobilística pròpia, i una desregulació que asseguri el dinamisme financer del dòlar. La globalització de blocs serà la seva aposta, però no és clar que pugui sortir-li bé. El deute amb la Xina encara és enorme i la interconnexió entre els països del món, així com la globalització financera i tecnològica, actuaran com a vent en contra de l'“Amèrica primer” de Trump.
Però ho intentarà. Així que la Unió Europea ha de posar-se les piles. Som autosuficients en l'àmbit alimentari, però no en l'energètic. L'aposta per la sostenibilitat haurà d'anar de bracet de l'energia nuclear. Hem d'electrificar-ho tot, descarbonitzar-nos a tota velocitat. Serà l'única manera d'afrontar una guerra econòmica que no podrem lliurar si depenem del gas de Rússia, els Estats Units o el Magreb.
