Trump té un nou objectiu
L’administració Trump no ha amagat mai que fa servir el seu poder per reprimir l’oposició política. Per tant, potser no hauria de sorprendre que també intenti impedir que els anunciants i les marques boicotegin empreses afins a la dreta.
L’última jugada s’ha fet a través de la Comissió Federal de Comerç (FTC, per les seves sigles en anglès), que el mes passat va anunciar que aprovaria la fusió de dues de les agències de publicitat més grans del món només si les parts acceptaven una condició insòlita: l’empresa resultant no es pot negar a publicar anuncis en llocs web per motius polítics.
La decisió suposa un trencament evident amb les seves pràctiques habituals. Normalment, la FTC s’ocupa de temes com la protecció dels consumidors i el control dels monopolis, però ara, en canvi, intenta regular on poden anunciar els seus productes les empreses.
Malgrat que la mesura afectaria, teòricament, plataformes de qualsevol tendència política, no hi ha dubte que es tracta d’un intent mal dissimulat de donar un cop de mà a X.
Anteriorment coneguda com a Twitter, la plataforma va patir un èxode d’anunciants després que Elon Musk la comprés i comencés a utilitzar-la per donar veu a discursos d’extrema dreta, com ara l’antisemitisme i certes teories de la conspiració. El 2023, desenes d’anunciants van deixar de fer-hi publicitat després que dos grups de control de mitjans de comunicació, el Center for Countering Digital Hate i Media Matters, revelessin que X s’estava beneficiant de comptes que difonien odi i desinformació i que els anuncis de les marques principals apareixien prop de contingut pronazi. X hi va respondre demandant tant els grups de control com un grup comercial de publicitat i diversos anunciants importants, als quals va acusar de boicotejar il·legalment el seu negoci.
Al maig la FTC va començar a investigar més de deu grups de publicitat i defensa de drets, entre els quals Media Matters, per determinar si estaven involucrats en una conspiració o col·lusió per promoure que els anunciants boicotegessin X i altres llocs web. Media Matters ha reaccionat demandant la FTC, però mentrestant ha rebaixat el to de les crítiques i està plantejant-se tancar pels elevats honoraris legals.
Aquests moviments de la FTC reforcen l’argument legalment dubtós de X segons el qual els anunciants no tenen dret a la llibertat d’expressió. Les condicions per aprovar la fusió de les dues agències de publicitat són “descaradament incompatibles amb el dret dels anunciants, recollit en la Primera Esmena de la Constitució, a no associar les seves marques amb contingut o opinions que saben que els consumidors consideren inacceptables”, explica Olivier Sylvain, professor de dret a la Universitat de Fordham.
Ja fa temps que es recorre als boicots empresarials per fomentar canvis socials. A la dècada dels 80, els boicots a Sud-àfrica per part de corporacions i governs d’arreu del món, juntament amb els boicots a botigues amb propietaris blancs per part de compradors negres, van contribuir a la fi de l’apartheid.
Però el 2015, als Estats Units, un moviment liderat per conservadors va començar a aprovar lleis en desenes d’estats que priven de contractes o inversions governamentals les empreses que participen en boicots amb motivacions polítiques. Inicialment, això tenia com a objectiu aturar els boicots a productes i serveis israelians. Però, amb el temps, la iniciativa es va ampliar per protegir de les protestes econòmiques els fabricants d’armes, les companyies petrolieres i gasistes i altres negocis.
Aquests primers intents de frustrar els boicots són una anècdota en comparació amb el que està passant avui, amb tot el poder d’una agència federal desplegat per coaccionar els anunciants perquè no abandonin els mitjans de comunicació conservadors.
Estem parlant d’un pastís considerable. La indústria publicitària és un gegant global d’un bilió de dòlars i el motor de l’economia d’internet. Els anuncis manen en els mitjans de comunicació en línia: molt poques estrelles de YouTube, diaris, canals de televisió, pòdcasts o llocs web poden prosperar sense la benedicció dels anunciants.
En altres paraules, controlar la publicitat és una porta a controlar els mitjans de comunicació. Aquest govern ja ha intentat remodelar la manera com se n’informa beneficiant mitjans conservadors afins, castigant mitjans tradicionals com The Associated Press que desafien les seves ordres, retirant el finançament als mitjans públics i presentant demandes per difamació contra emissores la cobertura de les quals no agrada al president Trump.
La prohibició i les investigacions pel que fa a boicots són una peça d’aquest objectiu més ampli. Davant l’amenaça d’haver de demostrar que no estan boicotejant mitjans de comunicació per motius polítics, els anunciants poden considerar que la millor defensa és col·locar anuncis en publicacions de dretes. L’empresa d’investigació de mercat Forrester ja ha aconsellat als seus clients, en un article titulat "X-torsió: així estan perdent els anunciants el control sobre l’elecció dels mitjans on es publiciten", que comprin anuncis a X per protegir-se d’amenaces legals i investigacions.
Si els anunciants adopten aquest posicionament, el resultat podria ser més diners per a la plataforma mediàtica de Trump, Truth Social, així com per als seus mitjans conservadors preferits, i menys diners per als mitjans que són crítics amb el seu govern.
Els moviments de la FTC són un intent de decantar el panorama mediàtic a favor del govern amb fórmules, senzillament, antiamericanes. Si volem uns mitjans de comunicació disposats a plantar cara al govern, hem de lluitar pel dret al boicot, no només per a nosaltres mateixos, sinó també per als anunciants.
Copyright The New York Times.